Nérija

Es defineixen als seus perfils socials com un col·lectiu de músics establerts a Londres que practiquen música original i excitant. Una descripció que es podria aplicar a tantíssimes formacions però en el cas de Nérija va més enllà dels tòpics. Són un col·lectiu més que una banda, perquè tots els seus components ja desenvolupaven trajectòries pel seu compte a l'efervescent circuit jazzístic de la capital britànica abans d'integrar-se al septet en qüestió -destaca la presència de la trompetista Sheila Maurice-Grey i la saxofonista Nubya Garcia-. Fan música original en el més ampli sentit del terme, perquè les composicions són pròpies però també perquè sonen únicament a elles mateixes malgrat beure de fonts que van dels clàssics de Blue Note a Kamasi Washington.

I el seu discurs és excitant perquè enllaça totes aquestes influències amb les tradicions de països com Jamaica, Nigèria o Ghana, reflectint d'aquesta manera les arrels de les components de la formació però sobretot aquella riquesa social i cultural que segueix defininint el Regne Unit malgrat els tempestuosos vents que bufen a Westminster. Malgrat acumular tres anys de trajectòria durant els quals han actuat en alguns dels principals festivals de jazz de la Gran Bretanya, tot just acaben de publicar aquest mateix estiu el seu primer àlbum, un "Blume" que suposa la seva rampa de llançament a escala global i que els hauria de permetre seguir de prop els passos de Sons Of Kemet i companyia. Poden escoltar-lo a Bandcamp.