"Alone with the people who have come before us", es declara Jeff Tweedy a "Before Us", la segona peça d'aquest "Ode to Joy" (2019). Un dels àlbums més desoladors i estripats però alhora esperançadors que mai han arribat a facturar Wilco. Un plàstic que parteix de l'estat de les coses en un món convuls i particularment en un país, els Estats Units, on el clima polític és el que és des de l'arribada de ja saben vostès qui a la Casa Blanca. No és que Tweedy hagi decidit fer un manifest sonor de l'ara i l'aquí, simplement s'ha limitat a retratar el temps que li ha tocat viure a partir d'un seguit de vinyetes que d'alguna manera i salvant críptiques distàncies poden recordar les que va traçar Bruce Springsteen en plena era Reagan. "Women and men, citizens, carry your own cross", canta a "White Wooden Cross", un exercici d'Americana a contrallum que defineix bona part del discurs d'un àlbum on els de Chicago reconnecten, sense necessitat de mirar enrere, amb les seves formes més bàsiques i tradicionals.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada