divendres, 6 de desembre del 2019
50 anys d'Altamont
Havia d'haver estat el Woodstock de la Costa Oest, però va acabar esdevenint un dels grans desastres de la història del rock. El certificat de defunció definitiu de l'era de la pau i les flors i, juntament amb els crims de la Manson Family, un dels episodis que la crònica pop sol assenyalar per a referir-se al final dels feliços 60 i l'arribada dels negres 70. Sigui com sigui les xifres del festival d'Altamont, celebrat avui fa 50 anys en aquesta localitat californiana, parlen per elles mateixes: quatre morts, un d'ells Meredith Hunter a mans dels Hells Angels en un dels capítols més controvertits de la història de la banda motoritzada. I un recinte que per moments semblava un autèntic camp de batalla.
Altamont va ser una iniciativa dels Rolling Stones, un gran esdeveniment a l'aire lliure amb entrada gratuïta que va comptar amb el suport logístic de l'entorn de Grateful Dead i on van actuar Jefferson Airplane, Santana, The Flying Burrito Brothers i Crosby, Stills, Nash & Young. Més enllà de si Hunter pretenia o no disparar contra Mick Jagger, de si les coses es podien haver fet d'una altra manera en termes generals, el cert és que l'ambient que es respirava aquell vespre al circuit d'Altamont invocava sense reserves els paisatges apocalíptics de "Gimme Shelter" –així es titularia el documental al respecte estrenat al cap d'un any-, la peça que encetava el flamant "Let It Bleed" (1969) que s'havia publicat tan sols un dia abans.
Que els propis Dead decidíssin no actuar a causa de la violència creixent, il·lustra a la perfecció el que va acabar esdevenint l'Altamont Speedway Free Concert. Com a revelador testimoni, unes declaracions d'Ethan Rusell, aleshores fotògraf dels Stones, publicades recentment per la revista Mojo: "No hi havia cap dubte que un podia arribar a morir a Altamont. Jo vaig marxar mentre els Stones encara tocaven, perquè no sóc un fotògraf de guerra. Vaig caminar cap on creia que hi havia l'helicòpter, però no hi havia llum i allò era un camp enmig del no res. Quan finalment hi vaig arribar, hi havia 12 o 14 persones a bord, més gent de la que podia transportar. No podia enlairar-se verticalment, podria haver mort en aquell moment. Hi havia moltes formes possibles de morir a Altamont".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada