Algú va dir una vegada que una cançó era bona si es podia interpretar amb l'únic suport d'una guitarra acústica o un piano, a més de la veu de torn. Bé, potser un altre indicador de la solvència d'una cançó podrien ser les possibilitats que aquesta oferís a l'hora de traduir-la a la llengua de signes. Sigui com sigui, el cas és que m'ha agradat molt la lectura en aquest llenguatge que Alba Tor ha realitzat de "La Vie en Rose", el clàssic d'Édith Piaf. Poden veure-la i escoltar-la a Facebook.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada