dissabte, 22 de febrer del 2020
Les cançons de Tom Waits, en clau femenina
De la mateixa manera que l'àmbit de la música pop ha après durant els darrers anys a posar la qüestió de gènere sobre la taula –i ja anava essent hora-, és probable que tard o d'hora arribi el dia en què puguem escoltar artistes masculins versionant composicions originals d'autores femenines amb la mateixa naturalitat amb què fins ara ho hem fet a la inversa.
Ja saben, ningú s'immuta quan una dona canta una cançó composta per un home fins i tot sense alterar-ne la lletra quan aquesta s'ha escrit des d'una perspectiva explícitament masculina. Però si un home fa el mateix amb una cançó escrita per una dona, aleshores encara sembla que grinyolin coses que per ser justxs no haurien de grinyolar.
Sigui com sigui i a l'espera del canvi de paradigma, el cas és que el segell Dualtone, amb seu a Nashville, ha posat en circulació un volum de títol tan explícit com el seu contingut. "Come On Up To The House: Women Sing Waits" (2019) són una dotzena de cançons de Tom Waits interpretades per dones de diferents bagatges i procedències, la majoria vinculades amb allò que es coneix com a so Americana.
Lectures que per norma general s'ajusten als paràmetres originals de cada peça, i de les quals algunes intèrprets han sabut treure més suc que d'altres. Resulta emocionant, per exemple, escoltar a Shelby Lynne i Allison Moorer invocant la nocturna melangia d'"Ol' 55", a Aimee Mann endinsant-se en les profunditats de "Hold On", o a Iris DeMent enfilant un "House Where Nobody Lives" que li sembla fet a mida.
Tampoc tenen desperdici la serenor amb què Rosanne Cash redueix "Time" a la seva mínima expressió, la fragilitat de "Georgia Lee" a mans de Phoebe Bridgers o la preciosista revisió de "Jersey Girl" en boca de Corinne Bailey Rae. Ni el "Downtown Train" de Courtney Marie Andrews, tan crepuscular com l'original si bé traslladat a les coordenades pròpies de qui la interpreta. En això consisteix fer una versió, ni més ni menys.
Més informació:
Dualtone Music Group / Bandcamp
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada