Constipation Blues

Estic encostipat i tinc una mica de por. Però no tinc por de l'encostipat, res d'estrany en una època de l'any on coincideixen el final de l'hivern i l'inici de la temporada d'al·lèrgies. Tinc por de sortir al carrer (a abastir-me de productes de primera necessitat: que fort que em senti obligat a introduir aquest parèntesi) i de com em miraran totes aquelles hordes de zombis amb les seves mascaretes estil Hannibal Lecter que contemplen a tot fill de veí com si es tractés d'un leprós en una pel·lícula de romans.

Enhorabona, us felicito, això és el que heu aconseguit alguns amb el vostre alarmisme i les vostres dades sense contrastar. A tots vosaltres, us dedico una cançó del gran Screamin' Jay Hawkins, "Constipation Blues". Els que sapigueu una mica d'anglès, sabreu que el Constipation del títol no és un encostipat com el meu sinó una altra cosa, la que us desitjo de tot cor ara mateix. Va per vosaltres, que la gaudiu i que us duri tot el confinament (i ja posats a demanar, ara sí, que el confinament sigui llarg).