dilluns, 13 d’abril del 2020
Bob Dylan - "Saved" (1980)
Tot i no ser religiós, no se m'acut millor manera de celebrar el dilluns de Pasqua i d'acomiadar la Setmana Santa que una de les obres més infravalorades del catàleg de Bob Dylan. "Saved" (1980) és el segon capítol de la trilogia cristiana del de Duluth i, malgrat una caràtula tan apocalíptica com espantosament oportuna en els temps que corren, conté algunes de les seves composicions més rodones.
Un plàstic enregistrat a Muscle Shoals Sound Studio amb personal de la casa i que sona exactament a tot allò que s'ha arribat a produir en tan emblemàtic emplaçament. Un combinat de rock orgànic, soul greixós i ressons gòspel. Sí, Dylan es trobava en la fase en què es trobava i deia les coses que deia, però les comunicava d'una manera i amb una convicció que no admetien ni admeten discussió.
La polsegosa lectura de l'estàndard "A Satisfied Mind" que enceta la primera meitat del disc prepara el terreny de cara a l'esclat de joia que és la peça titular. Quatre minuts de rock amb accent del Sud, tan aptes per aixecar una església com un pavelló, on Dylan proclama la joia de sentir-se i saber-se salvat. Primer gran encert d'un àlbum que també trepitja fort en pistes com "Covenant Woman" o "Solid Rock".
Per descomptat, i com ja és habitual en Dylan, totes aquelles cançons van començar a mutar tan bon punt les va treure a la carretera en la que el temps ha acabat assenyalant com una de les seves grans etapes escèniques, guanyant punts amb cada interpretació i esdevenint més sòlides cada nit. Així ho va documentar al seu dia "Trouble No More - The Bootleg Series vol. 13" (2017), tot un document en directe que no tan sols va aportar llum a aquells anys cristians sinó que els va acabar de posar en valor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada