Històricament s'ha parlat poc, i sovint malament, de l'etapa psicodèlica d'Eric Burdon, la que fa d'enllaç entre el final dels Animals originals i la seva accidentada unió amb War. El període en què el de Newcastle va encapçalar una nova banda de la qual es va proclamar líder absolut de bon principi –Eric Burdon & The Animals, també coneguts com a New Animals-, es va reubicar a Califòrnia i va esdevenir una mena de cronista gairebé oficial de l'era d'Aquari.
Una etapa tan efímera com intensa, amb quatre àlbums publicats en tan sols un any i mig sota el paraigües d'MGM, entre els quals destaquen sobretot els dos primers –"Winds of Change" (1967) i "The Twain Shall Meet" (1968)-, i que ara repassa de forma extensiva el recopilatori "When I Was Young - The MGM Recordings 1967-1968" (2020, Esoteric Recordings). Cinc discos en total, que agrupen els quatre plàstics publicats al seu moment juntament els singles corresponents.
Al track list no hi falten títols com "San Fransiscan Nights", "Monterey" o "Sky Pilot", peces que encara avui solen tenir cabuda als directes del de Newcastle. Però seria injust obviar altres reclams que van de l'àcida lectura del "Paint It Black" dels Rolling Stones a la calidoscòpica reformulació del "Ring of Fire" de Johnny Cash o el misteri oriental de la pròpia "Winds of Change". Arguments a favor d'un període a (re)descobrir en la trajectòria del més negre de tots els vocalistes blancs, tal i com algú va arribar a definir Burdon.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada