Resulta a priori desconcertant l'aparició a aquestes alçades d'un nou àlbum dels reactivats Boomtown Rats, el primer que els irlandesos publiquen des de 1984, però també resulta sorprenent la notable col·lecció de cançons que Bob Geldof i companyia han aconseguit treure's de la màniga un cop superada l'edat de jubilació. Un plàstic madur, conscient del pes del nom que el signa, però alhora fresc i atrevit com ell mateix. No es pot dir que els Rats hagin decidit reprendre les coses on les van deixar ara fa tres dècades i mitja, més aviat han recuperat el temps perdut, i de quina manera.
D'acord, és poc probable que aquest "Citizens of Boomtown" (2020) alteri el curs de cap esdeveniment a aquestes alçades del partit, però ara per ara permet als seus autors mirar més enllà del circuit de velles (si bé dignes) glòries on s'havien instal·lat des del seu retorn als escenaris ara fa set anys. Un àlbum de rock'n'roll que sona a tot allò que els havia influït en primera instància –"Trash Glam Baby" i "Rock'n'Roll Yé Yé" són exactament allò que indiquen els seus títols- com a les troballes dels seus hipotètics deixebles –"Sweet Thing" ho hauria petat en plena era Britpop-. Ben tornats siguin.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada