Adéu a David Orra

Crec que mai vaig arribar a conèixer personalment a David Orra, si bé devíem haver coincidit en més d'una ocasió en múltiples saraus al llarg del traçat de la C-17. Sigui com sigui, sempre va ser un plaer seguir-lo a través de les xarxes socials, aquell laberint de soroll on són justament intervencions com les seves les que acaben donant sentit a tot plegat. Melòman, músic, difusor del fet musical –a través de les ones de Ràdio Taradell- i, diuen aquells que sí l'havien arribat a conèixer de prop, una bona persona.

Que durant aquests darrers dies una de les seves composicions fos versionada per alguns dels seus referents musicals a manera de comiat, pot dir moltes coses de la seva vessant artística però sobretot posa de manifest la seva qualitat humana. Que una persona se'n vagi tan d'hora i amb tantes coses encara per viure i explicar, no tan sols referma com d'injusta pot arribar a ser la vida, sinó com són d'insignificants la majoria dels nostres problemes. Bon viatge, David. Això ja no serà el mateix sense tu.