Però mai li queien els anells a l'hora de practicar una militància tan inqüestionable com el seu erudit coneixement de tot allò que tingués a veure amb les formes més primitives del rock'n'roll, les seves arrels i els seus derivats més immediats. Assistir a qualsevol de les seves sessions equivalia a passar una molt bona estona, però també a aprendre si un hi estava disposat. Tractar-lo en persona era simplement un plaer. Ens ha deixat un referent, però sobretot un tipus proper, cordial, encantador. Descansa en pau, Jordi. Aquí et seguirem recordant amb aquell auricular de telèfon a l'orella cada cop que soni una bona galeta fifties a tota castanya.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada