Es commemorarà aquest estiu el desè aniversari de Macondo Fest, un festival d'artistes emergents que va tenir lloc al desaparegut Macondo Bar del Camp de l'Arpa barceloní i del qual va esdevenir gran revelació un jove duet autòcton que jugava a la seva manera amb el folk d'arrel anglosaxona. Des d'aleshores ha plogut molt, i Cálido Home han publicat diversos àlbums que els han consolidat com una de les grans bandes de folk del país –tot i que no acaben de sentir-se còmodes amb aquesta etiqueta- a més d'obrir-los les portes d'escenaris que han compartit amb referents com Angel Olsen o Donovan.
Amb el projecte aturat des de fa un parell d'anys, la meitat del duet ha decidit ara posar en marxa la seva pròpia aventura solista. I és d'aquesta manera com hem pogut descobrir la cara més personal d'Anna Andreu, qui ha signat amb el seu nom un dels grans discos de folk que s'han pogut escoltar enguany per aquestes latituds. Es titula "Els mals costums" (2020, Hidden Track), i l'ha enregistrat amb el suport de la violinista Marina Arrufat, qui ha canviat el seu instrument habitual per la bateria. L'altre fet destacable és el canvi de l'anglès al català com a llengua vehicular, un exercici que ha suposat tot un repte per a la barcelonina i de passada li ha permès ampliar horitzons com a vocalista.
"Els mals costums" és una col·lecció de cançons que segueixen tenint el folk transatlàntic com a element essencial però apunten en direccions fins ara inèdites en l'obra d'Andreu. La urgència de la inicial "Torrent sanguini" enllaça amb dinàmiques com les d'uns Wave Pictures o una Courtney Barnett. Les tonalitats a contrallum d'"El part" revelen registres vocals que remeten a tòtems com Maria del Mar Bonet, una idea que es referma als passatges cristal·lins d'"El que no som" i de la peça titular. Més que un parèntesi en l'activitat de la banda mare, Anna Andreu ha fet un punt i a part i ha segellat deu anys després d'aquella primera revelació un nou i fascinant punt de partida.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada