Això d'avui no ha estat un Sant Jordi, ni falta que feia. En realitat, no calen dies assenyalats per acostar-se fins a la llibreria més propera i sortir-ne amb les mans plenes. Aquest cop la meva tria ha estat eclèctica. Un fals documental melòman ambientat a la Califòrnia dels 70 a mans de Taylor Jenkins Reid, l'Amèrica més profunda i desolada narrada i retratada des de dues perspectives tan distants i alhora complementàries com són les de Claire Vaye Watkins i Chris Offutt, i una aproximació pulp a la figura de Miles Davis per cortesia de Luis Artigue. Amb tot això i les bandes sonores adequades, ja no em cal res més per acabar de passar l'estiu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada