Mai oblidaré el primer cop que vaig veure la caràtula del "Live Album" (1970) de Grand Funk Railroad. Va ser quan amb prou feina devia tenir 13 o 14 anys, en una prestatgeria d'una despareguda disqueria de Granollers que l'exposava en vinil. No coneixia el grup, però em va cridar l'atenció la caràtula amb aquella salvatge instantània en blanc i negre que encara avui reflecteix perfectament els continguts del plàstic en qüestió. No sabia com nassos sonaria la cosa, però tenia clar que el volia escoltar. Quan vaig haver estalviat per comprar-me'l, algú se m'havia avançat i jo encara trigaria alguns anys en poder-me'l agenciar. L'espera va valer la pena, no cal dir-ho, i quan per fi el vaig tenir a les mans el vaig gaudir molt més que no pas si hi hagués accedit de bon principi a través d'un simple clic.
Publicat tal dia com avui de fa cinc dècades, "Live Album" documenta un moment en què el combo de Michigan s'estava fent un lloc a l'avantguarda del rock nord-americà –gira de "Closer to Home" (1970)- i en què ja s'havia guanyat a pols una gran reputació com a banda invencible en directe. Enregistrat majoritàriament el 23 de juny de 1970 al Coliseum de Jacksonville (Florida), el plàstic repassa els tres primers àlbums del conjunt amb tota la cruesa i la potència que despatxaven a l'escenari Mark Farner (guitarra i veu), Mel Schacher (baix) i Don Brewer (bateria). Justament, el seu so cru i sense artificis li va valer al seu dia crítiques generalment negatives –la resposta del públic va ser molt més entusiasta-. El temps, però, li ha acabat donant la raó.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada