Aplaudiments per Biden i celebracions per la derrota de Trump a les grans ciutats nord-americanes. Dia de joia en ciutats com Nova York, Washington o San Francisco, on un només es pot permetre viure si disposa de padrins, es guanya molt bé la vida o directament està disposat a malviure en una urbs on la gentrificació ha esdevingut el mètode de selecció natural de qui la pot habitar i qui ni tan sols hi és benvingut.
Biden ha guanyat les eleccions. Deuen estar contents també tots aquells artistes multimilionaris que amenaçaven amb marxar dels Estats Units si Trump era reelegit. Perquè ells rai, amb Trump o Biden es poden permetre quan els doni la gana canviar de país de residència amb la tranquil·litat de qui disposa de prou coixí per moure's per on vulgui i quan vulgui. Fins al punt que, donat el cas, alguns d'ells fins i tot haurien estat rebuts amb els braços oberts com a ciutadans exemplars i de ple dret en aquesta mateixa Europa que ha alçat a les costes mediterrànies un mur invisible però tan impenetrable com el que Trump pretenia alçar a la frontera amb Mèxic.
I bé, mentre fins i tot nosaltres els europeus de bé ens freguem les mans perquè aquest cop han guanyat els bons, en estats com Kentucky, Nebraska o West Virgina segueixen havent-hi milions de persones que es senten excloses d'un sistema que no les té en compte per res més que produir. Que en conseqüència tornaran algun dia a sortir en massa a votar amb els ulls tancats a qualsevol sonat que els prometi les mateixes barbaritats que els havia promès Trump. Que solen anar armades i, des de fa molt de temps, tendeixen a estar força més emprenyades que no pas qui es pot permetre viure a Manhattan o a Echo Park.
Trump se'n va. És un fantasma del passat. Un record amarg al qual de cara al futur tan sols ens referirem quan toqui parlar d'aquells llibres, aquells discos i aquelles pel·lícules que van venir a retratar el seu mandat tal i com altres ho havien fet amb el de Reagan. Però el caldo de cultiu que ara fa tan sols quatre anys en va propiciar l'elecció amb uns resultats que ningú s'esperava hi segueix essent. I Biden, que ja deu tenir la mirada més posada en el Pròxim Orient que no pas en la regió minera de West Virginia, no és ni de bon tros la solució.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada