50 anys de "John Lennon/Plastic Ono Band"

"Mother, you had me / But I never had you". Poques vegades un disc ha començat amb uns versos tan punyents com els de "Mother". La peça que encetava "John Lennon/Plastic Ono Band" (1970), el primer àlbum de John Lennon posterior a la separació dels Beatles i l'estrena en format llarg d'aquell projecte en constant mutació que va esdevenir la Plastic Ono Band. També el primer elapé de pop i rock que el de Liverpool signava al marge dels Fab Four –els tres primers àlbums signats a mitges amb Yoko Ono, publicats encara amb els Beatles en actiu, eren de naturalesa avantguardista i experimental-.

"Mother" era el cant desesperat de Lennon als seus pares absents durant una infantesa i una adolescència que havien estat qualsevol cosa menys plàcides. També un dels fruits de la teràpia primal que l'exBeatle estava duent a terme al moment de gestar una obra que també trepitjava fort amb el folk reivindicatiu de "Working Class Hero", i on el blues terminal d'"I Found Out" i "Well Well Well" contrastava amb la fragilitat de "Hold On" i "Love". Menció a part segueix mereixent "God", aquell desafiament a tot absolut possible que al seu dia va exercir com a certificat de defunció de tot allò que el seu autor havia representat durant la dècada dels 60 –aquell "Dream is over" va ser al seu dia tan colpidor com els versos de "Mother"-.

Publicat tal dia com avui de fa 50 anys, "John Lennon/Plastic Ono Band" arribava un any després de "Live Peace in Toronto 1969", carta de presentació de la Plastic Ono Band i document de la seva actuació al Toronto Rock and Roll Festival. La banda que acompanyava Lennon a l'estudi era pràcticament la mateixa amb la qual havia actuat al Canadà, amb noms tan destacats com els d'Eric Clapton (guitarra), Klaus Voormann (baix) i la incorporació de Ringo Starr (bateria). Tots tres havien participat a les sessions gairebé al mateix temps que contribuïen a la gravació d'"All Things Must Pass", l'obra magna de George Harrison, publicada dues setmanes abans. Ambdós àlbums compartien també productor en la figura d'un Phil Spector que una vegada més va engrandir unes cançons que ja havien sortit majúscules del forn.