"Mother, I've taken LSD / I thought that it would set me free / But now I think it's changed me", canta Wayne Coyne amb un posat gairebé innocent a "Mother I've Taken LSD", una de les peces que millor defineixen l'esperit del darrer disc de The Flaming Lips. Un "American Head" (2020, Warner) que deixa enrere els excessos que havien caracteritzat els darrers moviments de la banda d'Oklahoma per centrar-se en el format cançó i fer una recreació lliure de la Tulsa dels anys 70, l'entorn on van créixer Coyne i companyia. La malencònica invocació d'un lloc i uns dies que mai més tornaran. Perquè el pas del temps no perdona i perquè la ciutat on Coyne va créixer ha canviat. Però sobretot perquè tampoc ell és el mateix adolescent a qui remeten pistes com "Dinosaurs on the Mountain" o l'expansiva "Flowers of Neptune 6". Que ningú ho malinterpreti: les cançons d'"American Head" van a buscar inspiració en un passat llunyà, però és justament a partir d'aquesta inspiració com The Flaming Lips han fet un notable pas endavant. El resultat, un dels discos més destacables de la banda d'Oklahoma en molt de temps.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada