Ha plogut molt des que The Weather Station es van presentar en societat amb unes cançons que invocaven les formes més fràgils i cristal·lines del folk de quatre o cinc dècades enrere, i que perfilaven la seva líder, Tamara Lindeman, com una avantatjada alumna de compatriotes com Joni Mitchell o Buffy Sainte-Marie. Des d'aleshores, els canadencs han enriquit el seu registre amb diverses capes d'instrumentació que primer els van portar fins a les coordenades més boiroses del so Americana –el seu àlbum homònim de fa tres anys gairebé es pot contemplar com un nou punt de partida- i que ara es concreten amb el salt endavant més pronunciat en una dècada llarga de trajectòria.
A "Ignorance" (2021, Fat Possum), el seu cinquè disc, hi ressonen referents que van de Fleetwood Mac a Sharon Van Etten passant per The War On Drugs. La veu de Lindeman segueix situant-se en primer terme, però ara es manifesta menys fràgil i més serena que en temps passats, i els acabats elegants de les cançons semblen haver deixat d'apuntar al Laurel Canyon de finals dels 60 per abraçar tota la calidesa soft rock que es va destil·lar en anys costeriors a la mateixa costa californiana. Títols com "Atlantic" o "Tried to Tell You" es poden comptar des d'ara mateix entre les perles més rodones del seu cançoner. I tres quarts del mateix es pot afirmar d'un "Parking Lot" que ja li hauria agradat poder cantar a Stevie Nicks.
Disponible a Bandcamp.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada