Explico tot això perquè ahir vaig veure com assajava una banda de garatge. Joves de l'edat que teníem nosaltres a l'època del grup, i que certament tocaven bastant millor que nosaltres però sobretot s'ho passaven igual de bé. El que em va cridar més l'atenció, va ser que bona part del seu repertori fos idèntic al nostre –les mateixes versions, vaja-, i que el guitarrista solista s'equivoqués al mateix punt on solia equivocar-me jo durant el solo d'una cançó determinada. Sigui com sigui, que mai deixi d'haver-hi nois i noies amb ganes d'agafar instruments musicals i posar-se a fer soroll.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada