Poble Espanyol, Barcelona
28 de juny de 2024
De quan el rock podia ser via d'evasió sense renunciar a la provocació, al perill i a la transgressió. Alice Cooper, 76 hiverns molt ben portats, un espectacle en el millor sentit i un llegat que és un cànon en ell mateix. El va repassar generosament la nit passada a l'Alma Festival amb una actuació superlativa a la qual només puc posar una objecció. Com sol passar en aquests casos, el pes del cançoner clàssic va eclipsar el material recent. Tan sols va caure una única peça de "Road". El seu últim àlbum, i en la meva modesta opinió el més rodó que ha facturat en dècades.
D'altra banda, ha passat més de mig segle, però els esdeveniments recents donen més que mai la raó a Alice Cooper, qui el 1973 ja va satiritzar sobre les misèries de la classe política a "Elected", el primer senzill de "Billion Dollar Babies". Escoltar-la en directe amb tota la seva escenografia, referma la vella idea de la política com el circ de l'absurd més gran de tots. Davant l'autoritat dels bufons, no hi ha res més seriós que una estrella del rock amb el rostre maquillat posant-nos a tots davant del mirall.
 |
| "Elected". |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada