Dylan a la ciutat de Kafka

BOB DYLAN

O2 Universum, Praga

5 d'octubre de 2024

Bob Dylan a Praga. O la Metamorfosi del Rough and Rowdy Ways World Wide Tour a la ciutat de Kafka. Dylan fent dialogar el seu present amb el seu passat tal com no ho havia fet en anys. El format RRW amb l'actitud (i la banda) de l'Outlaw Music Festival.

Avui han caigut cançons que jo portava una eternitat sense escoltar en directe, i d'altres que directament no havia escoltat mai tocades en un escenari pel mateix Dylan, ni esperava arribar-ho a fer. "All Along the Watchtower" i una eufòrica "It Ain't Me, Babe" per obrir el concert, gairebé res.

"Desolation Row" amb la bateria de Jim Keltner marcant el ritme com si es tractés del "Peggy Sue" de Buddy Holly (sí, ho juro!). "It's All Over Now, Baby Blue", força reconeixible pels estàndards dylanians però igualment sorprenent. I "Dignity" ("Dignity"!), reinterpretada en clau de jump blues etiqueta negra.

Però el pal de paller ha tornat a ser el cançoner més recent, el de "Rough and Rowdy Ways". Aquell "I Contain Multitudes" que ha cantat com mai abans ho havia fet, posant el piano en primer pla i dibuixant cadències gairebé lennonianes. "My Own Version of You", transformada en claustrofòbica balada noir.

I "Key West", és clar. La joia de la corona. Ja fa temps que la contemplo com una de les composicions més grans que Dylan ha arribat a parir, però la forma com ha mutat (crescut) al llarg de la gira va més enllà de qualsevol qualificatiu. La lectura d'avui ha fregat les formes d'uns Grateful Dead o fins i tot d'uns Television, però sense sonar als uns ni als altres.

El final amb "Every Grain of Sand" ha estat dels que més m'han agradat de tota la gira. Dylan ha tocat l'harmònica no un sinó dos cops durant la cançó. I en totes dues ocasions s'ha marcat solos de blues, refermant una vegada més la seva capacitat innata a l'hora de sortir per on ningú se l'espera.

Després d'això, l'ovació del respectable amb tota la banda dempeus. Dylan quiet al costat del seu piano, somrient tal com somreia fa mig any a Memphis. Un somriure que per mi és la imatge d'aquesta gira, i que d'alguna manera resumeix sis dècades llargues de trajectòria i tot allò que encara ha de venir.