"El meu avi", per petició popular

El Gran Diccionari de la Llengua Catalana defineix l'adjectiu 'popular' com allò "relatiu o pertanyent al poble", "fet pel / per al poble", "que té qualitats adequades per al poble" o que és "en voga entre el poble".

Atenent a tot aquest seguit de definicions, no em sembla gens forassenyat assenyalar l'havanera "El meu avi" com una de les expressions més genuïnes de cultura popular que s'han parit a Catalunya durant els últims 100 anys –molt més que el tot s'hi val en què han degenerat gran part de les festes majors del país-.

Per això, tot i que l'Ajuntament l'havia retirat del repertori en base a unes afirmacions sobre el seu autor que de moment no han estat provades, els músics de la Cantada d'Havaneres de Calella de Palafrugell van tancar el concert d'ahir amb aquesta cançó després que el públic la reclamés a viva veu. Sí, "El meu avi" s'ha tornat a cantar aquesta nit a Calella 'per petició popular'.

Justament, aquest mes de juliol farà 50 anys que el públic del primer Canet Rock va entonar el "Qualsevol nit pot sortir el sol" de Jaume Sisa al final del festival, després que les autoritats franquistes haguessin prohibit l'actuació del seu autor en aquell esdeveniment.

El context d'aleshores no tenia res a veure amb el d'ara, però no puc evitar observar certs paral·lelismes entre un episodi i l'altre. Perquè en tots dos casos parlem d'un cant espontani –i d'arrel inequívocament popular- que desafia una prohibició imposada des de dalt –des de l'administració-.

D'allò que fa mig segle se'n deia censura, avui se'n diu cancel·lació. A la pràctica, les motivacions i els efectes són exactament els mateixos. I paradoxalment, en ple 2025, hi ha hagut molt més rock'n'roll en una cantada d'havaneres que en tot el cartell del Canet Rock.