Gran Teatre del Liceu, Barcelona
30 de juliol de 2025
Si Robert Plant ho volgués, podria omplir estadis cantant cada nit "Stairway to Heaven" al capdavant de Led Zeppelin. També podria commemorar enguany amb tots els honors el 50è aniversari de "Physical Graffiti", i vendre samarretes a 50 euros la peça. Però resulta que Plant no vol res de tot això.
Per això li va dir que no a Jimmy Page (i a tots els promotors que li van al darrere). Per això s'estima més sortir a l'escenari com un membre més de Saving Grace, una banda formada per músics gairebé anònims però amb un quilometratge més que evident, destacant la presència de la vocalista Suzi Dian –completen el conjunt Oli Jefferson (percussions), Tony Kersey (mandolina i guitarres) i Matt Worley (banjo i guitarres) i Barney Morse-Brown (violoncel)-.
I per això els seus repertoris passen de puntetes pel llegat de Led Zeppelin per posar l'accent en el cançoner tradicional de la Gran Bretanya i en una sèrie de noms propis que van de Low a Los Lobos, passant per Neil Young, Levon Helm i Sarah Siskind. Per què provar de cantar "Kashmir" tal com ho feies cinc dècades enrere, quan pots reivindicar a Martha Scanlan?
Dit això, aquell "Black Dog" despatxat de manera pràcticament accidental durant la interpretació de "Gallows Pole" va valer per si sol un bon bocí de l'entrada. Samarretes a 50 euros la peça? A l'espera del disc que Saving Grace tenen previst publicar durant la tardor, ahir al Liceu ni tan sols hi havia punt de venda de merchandise.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada