La mort de Dave Ball m'agafa quan fa tot just unes setmanes que havia començat a escoltar l'últim àlbum de Soft Cell, "Happiness Now Completed", publicat l'any passat amb menys predicament del que a priori podria requerir un nou llançament signat pel duet de Leeds.
Una obra que manté el tipus, tot i que tant Marc Almond com el mateix Ball ja es trobessin en altres estadis artístics i vitals. I una col·lecció de cançons que només presenta un hàndicap, haver-se de comparar amb el llegat de qui al seu dia va signar la versió definitiva d'un dels grans himnes del Northern Soul.
Segurament, el més fàcil a l'hora de fer-li un homenatge a Ball és tornar a punxar el fundacional "Non-Stop Erotic Cabaret" (1981). Sí, l'àlbum de "Tainted Love". Però també de títols com "Frustration", píndola synth-pop d'estètica New Wave i regust gairebé protopunk, que revela d'on venien Almond i Ball i per què van arribar fins a on van arribar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada