Fer-li cas a Lennon

Aeroport del Prat, Terminal 2. Una tarda d'octubre. Mentre espero l'hora d'embarcar en un avió que em portarà fins a una capital europea on encara no he estat mai, algú toca el piano del hall. I canta. I fa bé les dues coses. I la cançó és "Imagine", de John Lennon.

Ja fa anys que tinc una relació d'amor-odi amb aquesta cançó, però avui m'entra de fàbula. Potser perquè acompanya les vistes de l'exterior de la terminal, amb els avions enlairant-se cap a la posta de sol. Potser perquè, quan un no té res més a fer que esperar, és més fàcil que una cançó el convidi a pensar.

Torno a analitzar per mi mateix una lletra que he analitzat desenes de vegades al llarg dels anys. Penso en tot l'idealisme que encara avui segueix evocant l'obra del de Liverpool. I em pregunto com i per què hem deixat que el món se n'anés a la merda, quan n'hi hauria hagut prou fent una mica més de cas a Lennon.