Aquesta tarda he anat a visitar l'església de St Anne, a la ciutat de Cork. Quan hi he arribat sonava Johnny Cash per la megafonia. Cantant una nadala, d'acord, però he escoltat la veu de Johnny Cash sortint de dins d'una església, i això no té preu.
Quan marxava de l'església m'he creuat amb una dona de l'edat de la meva mare que, sense conèixer-me de res, m'ha saludat i m'ha donat conversa, en una clara mostra d'aquella hospitalitat tan pròpia dels irlandesos.
Sense saber ben bé com, hem acabat parlant de música. De Joan Baez, a qui ella va veure en directe dos anys abans de néixer jo. D'Emmylou Harris, a qui té previst veure per primer cop en un escenari quan toqui a Dublín l'any vinent.
De Willie Nelson, encara en actiu amb 92 primaveres a l'esquena (aquí he estat jo qui ha explicat batalletes força recents). I de Bob Dylan, que actuarà demà a Killarney. Ella es va quedar sense entrada quan es van posar a la venda, jo vaig tenir més sort.
El cas és que avui he escoltat a Johnny Cash en una església, i a continuació he tingut una conversa melòmana d'allò més entretinguda amb una desconeguda a peu de carrer a Irlanda. Aquestes coses, deia, no tenen preu.
Cork, 22 de novembre de 2025.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada