Pigalle

Pigalle, el districte vermell de París. Els soldats aliats que hi anaven a parar durant la Segona Guerra Mundial en deien Pig Alley. Eren els temps en què un podia anar a matar nazis de dia i posar-se les botes de nit. Avui són bàsicament turistes, els que hi van a desinhibir-se durant un parell o tres d'hores, sense necessitat d'haver mort ningú.

Pigalle, un parc d'atraccions per adults on, malgrat tot, encara es respiren els aires bohemis, perillosos fins i tot, que durant més d'un segle han seduït artistes i banquers, polítics i estudiants, rics i pobres, criatures de la nit i gent de missa. La mena de barri que ningú sol freqüentar però tothom coneix al detall. La mena d'indret on no saps si ets dins d'una cançó de Tom Waits o de Mötley Crüe.

While she was dancing

So close to me

I call her darling

She said 'Cherie'

Two hearts together

Forever bound

Pigalle love, Pigalle love

(Memphis Slim)

París, novembre de 2025.