 |
| Urgent i inconformista. |
Ha establert a Nashville la seva base d'operacions, però el seu discurs no té absolutament res a veure amb les produccions descafeïnades que durant anys han definit la capital de la música country.
Nikki Lane no ha renovat el gènere, perquè a aquestes alçades poques coses es poden renovar. Però com a mínim ha sabut obrir noves escletxes expressives, sense trencar amb la tradició i sobretot sense fer de la seva música poc més que un producte de marca blanca com els que ha venut la Music City durant les darreres dècades. Ve de Carolina del Sud, va començar a escriure cançons mentre feia d'estilista a Nova York i ha acabat enregistrant-les a Nashville sota el comandament de tot un
Dan Auerbach. La seva música conté les dosis necessàries d'urgència i inconformisme, de respecte a les arrels i d'obertura de mires. Tanta com per tenyir aquestes arrels amb l'estètica noir d'un
Chris Isaak, la nocturna solitud de
Roy Orbison o fins i tot traços ben definits de dream pop (escoltin
"Sleep for You" o
"Good Man" i diguin-me si no les podrien haver signat els propis
Beach House). Molt recomanables els dos discos que té editats a data d'avui,
"Walk of Shame" (2011) i
"All or Nothin'" (2014).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada