The Strokes - "Future, Present, Past" (2016)

Només hi ha una cosa pitjor que eternitzar l'agonia d'una banda que sembla haver dit tot allò que havia de dir: eternitzar també l'agonia d'aquells que una vegada van creure en el grup en qüestió i se'l van arribar a sentir seu -els seguidors, vaja-. El fet d'obligar-los a contemplar disc rere disc una decadència de la qual haurien preferit no ser testimonis. El dels Strokes és un d'aquells casos de gran banda obstinada a arrossegar pel fang el seu propi nom. Porten fent-ho una pila d'anys amb àlbums gens inspirats, hi van insistir al Primavera Sound 2015 amb una actuació francament oblidable i ara hi tornen amb un ep de quatre temes, "Future, Present, Past" (2016), que sona a tràmit pels quatre costats. O més ben dit per les quatre pistes, que no pas cançons, perquè d'aquestes últimes n'hi ha tres -més un remix que sens dubte haurà animat l'estiu a la nació festivalera i en breu caurà pel seu propi pes-.

La primera, "Drag Queen", presenta uns Strokes foscos i més freds que de costum, jugant a reinventar-se -o potser a ser els seus veïns Interpol, qui sap-, però caient en la mateixa dinàmica erràtica que definia els seus darrers llançaments. És clar que la peça en qüestió és tota una perla si la comparem amb la que la succeeix, un "OBLIVIUS" que tant podria ambientar un anunci nadalenc de perfums com figurar al compte de Soundcloud de qualsevol imitador de segona dels propis Strokes. A aquestes alçades, l'encarregada de salvar els mobles podria ser "Threat of Joy". Ritme àgil, tonalitats càlides, melodia amable i un Julian Casablancas que per moments sembla haver recuperat el nervi de fa anys. Però malgrat tot un no pot evitar pensar que el remei arriba quan ja no hi ha res a fer.

Aquesta última és la millor peça del conjunt amb diferència, d'això no n'hi ha cap dubte, però és que en temps millors l'haguessin reservat per a una cara b o se l'hagués quedat Albert Hammond Jr per a completar un dels seus discos en solitari. Dit això, i si fem cas de la correlació entre els tres temes i el títol del disc, "Drag Queen" representa el futur, "OBLIVIUS" el present i "Threat of Joy" el passat de la banda. I aquí, malauradament, sí que l'han encertat de ple. Futur, present i passat. D'això últim encara en poden presumir amb escreix: els seus primers dos discos són avui tan indiscutibles com el primer dia. La resta, em temo, ja fa molt de temps que la van tirar per la borda.