Si el seu primer disc en solitari,
"Perfectamundo" (2015), va servir a
Billy Gibbons per a explorar territoris sonors aliens al cànon de la seva banda de tota la vida com ara la música cubana, la seva continuació s'acosta molt més als paràmetres habituals dels incombustibles
ZZ Top. Blues ben engreixat i boogie carregat d'electricitat.
"The Big Bad Blues" (2018), signat com a Billy F Gibbons, alterna originals amb estàndards com
"Bring It to Jerome" (Bo Diddley) o la tradicional
"Rollin' and Tumblin'". Ideal per sortir a la carretera o amenitzar com cal una bona nit de gresca.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada