La barcelonina Magalí Sare ve d'una família de músics i s'ha passat més de mitja vida formant-se en àmbits com el jazz, la clàssica o l'òpera. Que gairebé es donés a conèixer en el marc d'un d'aquells concursos televisius on la música és poc més que una excusa per entretenir el ramat resulta, doncs, un fet més aviat anecdòtic en una trajectòria que promet generar alegries a grapats. I més tenint en compte les composicions que tot just acaba de presentar a "Cançons d'amor i dimonis" (2018), el primer disc que signa amb el seu propi nom. Peces que juguen amb el jazz vocal, el pop de textures oníriques i la cançó d'autor més oberta de mires. Arranjaments sofisticats amb el piano com a columna vertebral, coixí d'una veu càlida i propera com ella mateixa. I un discurs perfectament compatible amb els de Lu Rois, La Rateta Ja No Escombra L'Escaleta o Anna Roig i L'Ombre de Ton Chien, per citar tres exemples propers. Descobreixin-la al seu web.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada