La cosa sonarà marciana en un moment en què el més modern de cada casa disposa de la seva pròpia col·lecció de vinils estratègicament situats per tal d'impressionar les visites, però hi va haver un temps en què aquest format l'havien donat per mort i enterrat els mateixos que darrerament tant s'afanyen a ressuscitar-lo. I en aquell context resultaven dignes d'aplaudir gestos com el dels Hellacopters, que el 1999 van obsequiar tothom qui va adquirir en vinil el seu icònic tercer disc, "Grande Rock", amb un tema que s'havia suprimit de l'edició en cd. Atenció: no era un bonus track ni un afegit d'última hora, sinó una peça emmarcada en la continuïtat de l'obra i el títol de la qual apareixia convenientment ratllat a la funda del cd per deixar clar que només es podia escoltar a 33rpm.
El cas és que avui es commemora el vintè aniversari de "Grande Rock". El treball que va acabar de catapultar la carrera del conjunt suec, i un dels discos imprescindibles a l'hora d'entendre l'eclosió d'aquella escena escandinava que durant el canvi de segle va capitalitzar i revitalitzar les formes més urgents, elèctriques i vitamíniques del rock'n'roll. A tan sols una setmana de l'última actuació barcelonina de Nicke Andersson i companyia, no està de més refermar la vigència de talls com "Alright Already Now", "Welcome to Hell", "Paul Stanley" o, és clar, "The Devil Stole the Beat from the Lord". I per cert, m'alegra molt haver comprovat que l'àlbum en qüestió no es troba disponible a data d'avui en plataformes com Spotify. Vull dir que potser caldria revisar determinats mantres i absoluts hiperbòlics de l'estil A internet hi és tot.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada