50 anys de "Back in the USA"

Si "Kick Out the Jams" (1969) es pot contemplar com una hipotètica banda sonora dels últims sospirs de la dècada dels 60, "Back in the USA" (1970) es pot entendre com un dels punts de partida del rock dels 70. Si el debut d'MC5 –gravat en directe i amb totes les conseqüències- havia estat una explosió protopunk de proporcions atòmiques on discursos com el garatge i la psicodèlia assolien noves dimensions i donaven peu a nous corrents –el Detroit Sound, el punk-, la seva continuació –enregistrada en estudi a les ordres de Jon Landau- simbolitzava la manera com el rock s'estava reinventant a partir de les seves pròpies arrels per a mutar en manifestacions com el glam o –novament- el punk.

No era casualitat que el plàstic comencés amb una versió de Little Richard ("Tutti Frutti") i acabés amb una de Chuck Berry (la peça titular). Dos dels pares fundadors de la música que va definir la segona meitat del segle XX, invocats sense reserves per cinc alumnes avantatjats que en menys de mitja hora aprofitaven també per despatxar l'una darrere l'altra algunes de les seves pròpies composicions més rodones. Rodanxes de rock'n'roll directe i sense adulterar com "Tonight", "Teenage Lust", "Looking at You", "The American Ruse" o aquell incontestable trencapistes que és "High School". "The kids want a little action / The kids want a little fun", cantaven en aquest darrer títol. I els propis MC5 els en van oferir amb escreix tal dia com avui de fa 50 anys.