Es commemora aquest mes de febrer el cinquantè aniversari d'un d'aquells debuts discogràfics que van determinar no tan sols la trajectòria dels seus autors sinó moviments i corrents artístics sencers. La data exacta de la seva publicació és motiu de debat, apunt menor i raó de pes per a celebrar cada dia del mes aquests 50 anys de "Kick Out the Jams" (1969). La carta de presentació d'MC5, un artefacte que avançava per l'esquerra a l'avantguarda del garatge, la psicodèlia i el rock dur per a anticipar les essències del punk. Vuit pistes carregades d'electricitat i mala llet, despatxades a tota castanya i sense contemplacions, enregistrades en directe els dies 30 i 31 d'octubre de 1968 al llegendari Grande Ballroom. El rock'n'roll en la seva concepció més visceral, el pilar fundacional de l'anomenat Detroit Sound i un discurs compromès que faria escola. Rob Tyner, Wayne Kramer, Fred "Sonic" Smith, Michael Davis i Dennis Thompson. John Sinclair a la rereguarda. I títols encara tan incontestables com "Ramblin' Rose", "Motor City Is Burning" o la icònica peça titular, himne per vocació d'aquella agònica recta final dels 60 marcada per la Guerra del Vietnam, els fets d'Altamont i els crims de la Manson Family.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada