Més música per a temps convulsos. Drive-By Truckers tornen a adreçar l'estat de les coses als Estats Units amb un àlbum, "The Unraveling", que d'alguna manera explica els primers quatre anys de la presidència de ja saben vostès qui. I ho fa a cop de cançons tan punyents com perdurables.
Qui els hauria pogut dir a Patterson Hood i Mike Cooley, quan dues dècades i mitja enrere van fer les maletes per anar-se'n a Memphis amb l'objectiu de viure de la música sense tenir-ne ni cinc, que un bon dia acabarien enregistrant un disc als llegendaris Sun Studios, que a les sessions hi participaria tot un Mick Jagger, i que a l'hora de publicar-ne el resultat es podrien permetre el luxe de deixar fora la col·laboració de torn com qui no vol la cosa.
El cas és que a data d'avui Drive-By Truckers es contemplen per mèrits propis com una de les bandes essencials de la música d'arrel nord-america –triïn vostès mateixos l'etiqueta concreta on vulguin emmarcar-los-. I que si creuen que una cançó no acaba d'encaixar a l'obra a la qual estan donant forma, en prescindeixen sense més per molt reclam que pugui arribar a suposar la presència del vocalista dels Stones –que, sembla ser, passava per allà en el marc de la preproducció d'un documental i va decidir sumar-se a la festa-.
Més enllà d'aquesta anècdota, i més enllà del fet que Memphis i els records de joventut que invoca aquesta ciutat hagin jugat un paper clau en la confecció de "The Unraveling" (2020), aquest nou àlbum de la banda d'Athens, Georgia, reincideix en l'arc temàtic del seu predecessor –"American Band" (2016)-. L'estat de les coses en uns Estats Units que viuen un dels moments més foscos i convulsos de la seva història recent, notablement afectats per totes les seves ferides internes i governats per un autèntic piròman polític.
La diferència és que, mentre "American Band" adreçava la foscor des de l'òptica de qui creu que les coses aniran a millor –o que, com a mínim, no aniran a pitjor: el plàstic es va publicar poques setmanes abans de la victòria electoral de Donald Trump, un fet que molts no s'esperaven o preferien no esperar-se-, títols com "Armaggedon's Back in Town", "Rosemary with a Bible and a Gun" o "Thoughts and Prayers" són fruit de tot el que ha passat des d'aleshores. Del nou escenari que s'ha dibuixat durant els darrers quatre anys, i del dia a dia d'una formació que ha trobat audiències més receptives que d'altres arran del seu posicionament.
Els mateixos Hood i Cooley han reconegut en entrevistes recents que abans de posar-se a treballar en la continuació d'"American Band", es van plantejar la possibilitat de deixar de banda la lírica de caire social i polític, no tant per estalviar-se hipotètics maldecaps com per evitar repeticions. Finalment, i davant el caire que estaven prenent els esdeveniments, van decidir que calia parlar encara més clar. I això és el que fan en talls com "21st Century USA" o "Babies in Cages", que adrecen respectivament la realitat de l'Amèrica més desolada i les conseqüències més devastadores de la política migratòria de Trump.
Musicalment, "The Unraveling" segueix transitant aquella ruta que ve de lluny –de Petty, Young, Springsteen i companyia- i on els de Georgia van esdevenir ja fa temps una aturada obligatòria. Rock de factura orgànica amb injecció elèctrica, que es fixa en les petites coses al mateix temps que apunta a les més altes esferes. Més d'un es desconcertarà amb els acabats digitalitzats de la inicial "Rosemary with a Bible and a Gun", però qui hagi seguit de prop la trajectòria de Drive-By Truckers els retrobarà de forma instantània en l'explosió èpica d'"Armaggedon's Back in Town" i en la urgència torrencial d'"Slow Ride Argument". També en els vuit tensos minuts de la final "Awaiting Resurrection", un blues tan tèrbol com els dies incerts que l'han inspirat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada