dijous, 16 de juliol del 2020
50 anys de "Cosmo's Factory"
Si Creedence Clearwater Revival tan sols haguessin arribat a publicar aquest disc, el seu pes en la història de la música pop seguiria essent igual d'indiscutible. Però és que "Cosmo's Factory" (1970) era el cinquè plàstic que els californians publicaven en poc més de dos anys. L'obra amb caràcter definitiu que culminava totes les fites assolides per John Fogerty i companyia durant un 1969 absolutament meteòric –tres discos publicats al llarg d'aquell mateix exercici: "Bayou Country", "Green River" i "Willy and the Poor Boys"-, un calidoscopi sonor que definia bona part del rock dels 70 a partir de tot un seguit de llenguatges musicals –el blues, el country, el folk, el rock'n'roll- anteriors a la dècada dels 60 però perfectament integrats en l'adn de CCR.
Un esperit que gairebé quedava resumit en els set expansius minuts de l'inicial "Ramble Tamble", un pantanós rockabilly que mutava com qui no volia la cosa en una hipnòtica roda psicodèlica que tant podia remetre al southern rock més àcid com a les formes de la música progressiva. Tot un contrast amb la puresa blues amb què el quartet abordava "Before You Accuse Me", el clàssic de Bo Diddley, o amb "Travelin' Band", frenètic relat de la vida a la carretera a ritme d'un rock'n'roll salvatge que apuntava a Little Richard sense necessitat de dissimular. També amb el rockabilly de factura bàsica d'"Ooby Dooby" –peça popularitzada per Roy Orbison- i els aires country rock de la contagiosa "Lookin' Out My Back Door".
"Run Through the Jungle" i "Up Around the Bend" recuperaven injecció elèctrica –la primera era una profètica reflexió al voltant de la problemàtica de les armes de foc als Estats Units-, "My Baby Left Me" –l'original d'Arthur Crudup prèviament revisat per Elvis Presley- invocava les arrels més profundes del rockabilly i "Who'll Stop the Rain" despatxava malenconia folk amb una lírica que remetia a l'experiència de Fogerty al festival de Woodstock i que molts han interpretat al llarg dels anys com un cant contra la Guerra del Vietnam. Tancaven el plàstic per la porta gran una lectura en clau jam band d'"I Heard It Through the Grapevine", pilar del catàleg de Motown popularitzat per Marvin Gaye, i la majestuositat gòspel de "Long as I Can See the Light". Es commemora avui mig segle de la publicació d'una obra mestra.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada