Bobbie Gentry - "The Delta Sweete" (1968)

El Sud dels Estats Units. Aquella regió tan fascinant i rica culturalment com estigmatitzada per tota una sèrie d'esdeveniments històrics l'arrel dels quals caldria buscar també en aquell Nord que va guanyar una guerra i en conseqüència en va poder escriure el relat tal i com ho solen fer sempre els vencedors. Sí, al Sud dels Estats Units hi han passat coses terribles, però alhora ha estat el bressol de manifestacions culturals i artístiques com el jazz, el blues, el country, el soul o, per descomptat, el rock'n'roll.

L'any 1968, una Bobbie Gentry que venia de conquerir les llistes d'èxits amb "Ode to Billie Joe" (1967) va decidir dedicar un disc sencer a cantar les bondats del dia a dia d'estats com el seu Mississippi natal. Ho va fer sense èpica ni grans pretensions, sense ànim de mitificar ni justificar res, tan sols posant sobre la taula tota una sèrie de vinyetes sonores inspirades en la seva pròpia infantesa i on cantava al caliu familiar ("Reunion"), a la litúrgia eclesiàstica ("Sermon") o als costums a partir dels quals ella mateixa s'havia forjat ("Okolona River Bottom Band").

També hi versionava tota una sèrie de cançons que havia descobert a través de la ràdio i que l'havien fet tal i com era, cas de "Big Boss Man" (Jimmy Reed), "Parchman Farm" (Mose Allison) o "Tobacco Road" (The Nashville Teens). El resultat va ser "The Delta Sweete" (1968), un àlbum temàtic sobre el Sud, però sobretot un sentit i elegant tractat de música d'arrel nord-americana on Gentry maridava discursos com l'efervescent country rock, el rhythm & blues o el soul amb accent pantanós.

Publicat al seu dia per Capitol, el reedita ara Universal en vinil i disc compacte, amb luxosa presentació en ambdós formats. Ho fa a dos anys d'haver-se posat en circulació l'extensiva antologia "The Girl from Chickasaw County: The Complete Capitol Masters" (2018), i a un de la revisió del propi plàstic en qüestió per part d'uns encertats Mercury Rev. Un moviment que difícilment treurà Gentry del misteriós retir en què s'ha mantingut durant les passades quatre dècades, però torna a reivindicar una figura tan única com essencial a l'hora que ens recorda que hi ha un Sud molt diferent del que solen perfilar determinats estereotips.