Ara que la música en directe ha deixat literalment de ser una realitat per a esdevenir, més que un record d'un passat no tan llunyà, una de les grans damnificades de la mal anomenada nova normalitat, els discos en directe ens connecten amb allò que érem o crèiem ser encara no fa ni un any. Quico Pi de la Serra va enregistrar "Cançons de combat" (2020, Temps Record) en el marc del festival BarnaSants el passat 20 de gener, poc abans que el món tal i com l'havíem conegut s'esvaís de la nit al dia –sí, encara no fa ni deu mesos solien passar coses com les que es poden escoltar en aquest llançament-.
Acompanyat per dos astres del blues barceloní com són Amadeu Casas (guitarra) i Joan Pau Cumellas (harmònica), l'il·lustre pioner del gènere en qüestió a casa nostra repassa cinc dècades i mitja de trajectòria que van de la seva personal visió de la música d'arrel afroamericà, a tota una sèrie de títols de lírica punyent i amb missatges que es mantenen a hores tan vigents com al seu dia ("El burro i l'àguila real", "Si els fills de puta volessin no veuríem mai el sol"). Un repertori en sintonia amb els directes recents de Pi de la Serra, però sobretot una incontestable prova de vida d'un dels pilars més incorruptibles de la cançó d'autor en català.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada