Clap Your Hands Say Yeah - "New Fragility" (2021)

A una dècada i mitja d'haver lliurat un dels debuts més celebrats del seu temps –"Clap Your Hands Say Yeah" (2005)- i d'haver definit ells sols part del so d'un Brooklyn aleshores en plena efervescència, els directes de Clap Your Hands Say Yeah segueixen tenint com a columna vertebral el repertori d'aquells dies en què la banda encapçalada per Alec Ounsworth semblava destinada a esdevenir el relleu natural dels Strokes. No va ser ben bé així i la formació, amb el propi Ounsworth com a únic membre permanent, ha sobreviscut des d'aleshores en un discret segon pla, sense tornar a tastar les mels de l'èxit massiu però facturant discos que val molt la pena escoltar atentament.

N'és una nova mostra "New Fragility" (2021), un plàstic on el discurs d'Ounsworth es manté instal·lat en aquell pop de factura independent que remet a la primera dècada del segle XXI però alhora es referma més vigent que l'obra recent de molts dels seus contemporanis. Un repertori que s'arrossega per les formes menys evidents de la tradició nord-americana ("Dee, Forgiven") alhora que presumeix d'aquella força i d'aquell ganxo melòdic que una vegada van fer de Clap Your Hands Say Yeah ferms candidats a presidir la nació festivalera –"Thousand Oaks" hauria de commoure multituds, el dia que aquestes puguin tornar-se a aplegar en un mateix espai per escoltar música-. No van ser els nous Strokes, però han construït una carrera a llarg termini que molts ja voldrien.