50 anys de "Tanx"

Sempre m'ha fascinat la caràtula de "Tanx" (1973), el quart àlbum d'estudi de T.Rex –el sisè, si comptem els seus primers treballs com a Tyrannosaurus Rex-, produït per l'habitual Tony Visconti. Un imponent Marc Bolan guarnit amb tota la seva parafernàlia glam i custodiant un tanc de joguina. El frontman de la que aleshores era una de les grans bandes del moment, fent gala de tot aquell glamour que havia desencadenat una de les revolucions juvenils més massives de la dècada dels 70, però alhora exhibint un posat fins a un cert punt agressiu que ja haurien volgut determinades figures del heavy metal en dècades posteriors. Si hi ha discos que entren per la vista, aquest n'és un. A nivell musical, és clar, tampoc es queda curt.

Publicat avui fa mig segle, "Tanx" és l'àlbum que va marcar el cop de timó més sobtat del conjunt –es mantenien a bord Mickey Finn (percussió), Steve Currie (baix) i Bill Legend (bateria)- des que pràcticament havia patentat el so i l'estètica glam un parell d'anys abans. Una col·lecció de cançons que seguien destil·lant el rock'n'roll directe i corrosiu que havia alimentat obres com "Electric Warrior" (1971) o "The Slider" (1972), ara enriquit amb sintetitzadors i instruments de vent –les pinzellades jazzístiques de "Mister Mister", els acabats Northern Soul d'"Electric Slim and the Factory Hen", i com a contrapunt el so bàsic de "Shock Rock" i "Born to Boogie"-. Posteriors reedicions han inclòs com a bonus tracks dues de les peces més populars del grup, "Children of the Revolution" i "20th Century Boy", lliurades al seu dia com a singles.