diumenge, 6 d’octubre del 2024

Dylan a la ciutat de Kafka

BOB DYLAN
O2 Universum, Praga
5 d'octubre de 2024

Bob Dylan a Praga. O la Metamorfosi del Rough and Rowdy Ways World Wide Tour a la ciutat de Kafka. Dylan fent dialogar el seu present amb el seu passat tal com no ho havia fet en anys. El format RRW amb l'actitud (i la banda) de l'Outlaw Music Festival.

Avui han caigut cançons que jo portava una eternitat sense escoltar en directe, i d'altres que directament no havia escoltat mai tocades en un escenari pel mateix Dylan, ni esperava arribar-ho a fer. "All Along the Watchtower" i una eufòrica "It Ain't Me, Babe" per obrir el concert, gairebé res.

"Desolation Row" amb la bateria de Jim Keltner marcant el ritme com si es tractés del "Peggy Sue" de Buddy Holly (sí, ho juro!). "It's All Over Now, Baby Blue", força reconeixible pels estàndards dylanians però igualment sorprenent. I "Dignity" ("Dignity"!), reinterpretada en clau de jump blues etiqueta negra.

Però el pal de paller ha tornat a ser el cançoner més recent, el de "Rough and Rowdy Ways". Aquell "I Contain Multitudes" que ha cantat com mai abans ho havia fet, posant el piano en primer pla i dibuixant cadències gairebé lennonianes. "My Own Version of You", transformada en claustrofòbica balada noir.

I "Key West", és clar. La joia de la corona. Ja fa temps que la contemplo com una de les composicions més grans que Dylan ha arribat a parir, però la forma com ha mutat (crescut) al llarg de la gira va més enllà de qualsevol qualificatiu. La lectura d'avui ha fregat les formes d'uns Grateful Dead o fins i tot d'uns Television, però sense sonar als uns ni als altres.

El final amb "Every Grain of Sand" ha estat dels que més m'han agradat de tota la gira. Dylan ha tocat l'harmònica no un sinó dos cops durant la cançó. I en totes dues ocasions s'ha marcat solos de blues, refermant una vegada més la seva capacitat innata a l'hora de sortir per on ningú se l'espera.

Després d'això, l'ovació del respectable amb tota la banda dempeus. Dylan quiet al costat del seu piano, somrient tal com somreia fa mig any a Memphis. Un somriure que per mi és la imatge d'aquesta gira, i que d'alguna manera resumeix sis dècades llargues de trajectòria i tot allò que encara ha de venir.

dissabte, 5 d’octubre del 2024

Dylan i Kafka



Una guitarra de Bob Dylan i un setlist manuscrit per ell mateix, exposats al Hard Rock Cafe de Praga. I el monument a Franz Kafka que hi ha a menys d'un quilòmetre, al centre de la mateixa ciutat. De genis universals, va la cosa.

He tornat a la ciutat de Kafka després de molts anys, i ho he fet perseguint a Dylan. Aquesta nit torno al Rough and Rowdy Ways World Wide Tour, una gira que m'ha portat fins a indrets que no m'hauria pogut imaginar a priori (no parlo només en termes geogràfics).

Aquest matí he entrat a una botiga de discos del centre de Praga i m'he comprat música de bandes autòctones. Quan n'he sortit sonava Dylan. "Gotta Serve Somebody". Solia ser als repertoris de la gira RRW. Qui sap si la tocarà aquesta nit, i com ho farà.

divendres, 4 d’octubre del 2024

De 1974 a 2024


Del Dylan de 1974 al Dylan de 2024, a la portada d'octubre de Mojo. Mig segle separa la gira de retorn amb The Band del tram final (o no) del Rough and Rowdy Ways World Wide Tour, que començarà aquesta nit a Praga. El miracle no és que Dylan segueixi enfilant-se als escenaris cinc dècades després d'aquella campanya històrica, sinó que amb 83 anys estigui culminant una altra etapa que ja es perfila com a canònica.