Una escena de pub a Cork

Una escena de pub. Un grup de persones que s'asseuen al voltant d'una taula per fer música i, de passada, prendre alguna cervesa, alguna infusió, i qui sap si algun whiskey. Una jam de música tradicional irlandesa al Sin É, un dels pubs més anomenats de Cork (i un dels més autèntics, amb tot el que implica aquest terme).

La fotografia la vaig fer ahir a la tarda, hores abans d'agafar el vol de tornada a Barcelona, però escenes com aquesta tenen lloc cada dia de la setmana, a mitja tarda i al vespre (dissabte a la nit vaig acabar en aquest mateix local, escoltant Led Zeppelin, Soft Cell i Faith No More després de presenciar una jam a base de fiddles i tin whistles).

Em flipa veure un grup de persones trobant-se per fer música en un pub un dilluns a la tarda. I em flipa que portin els seus fills a les jams en lloc d'apuntar-los a qualsevol extraescolar perquè es distreguin una estona (això és encomanar la música als nens, i no inventar-se festivals 'a l'hora del vermut' perquè els pares puguin sortir a fotre gintònics sense haver d'encolomar la canalla als avis).

Ahir a la nit, durant el vol de Cork a Barcelona, dos joves irlandesos que seien al meu davant es van aixecar i em van preguntar si jo era de Barcelona. Al respondre afirmativament, em van fer saber que venien a visitar la ciutat per primer cop, i em van demanar que els recomanés algun lloc cèntric per beure, així, sense embuts.

La veritat és que fa molt de temps que no surto a beure pel centre de Barcelona (una idea que ara mateix em resulta tan atractiva com anar-me a fotre un estofat de llenties en ple desert del Sàhara). Però quan ho feia, m'agradava molt un pub irlandès que no anomenaré per no contribuir a massificar-lo, si és que encara no ho està.

Confiant que segueixi tal com jo el recordo, els el vaig recomanar. Aleshores em van proposar que anés a fer una pinta amb ells baixant de l'avió. En altres èpoques m'hi hagués apuntat a la primera, però ahir vaig declinar amablement la seva invitació i els vaig desitjar una bona estada a Barcelona. I això és el que espero. Que gaudeixin, que la ciutat els tracti tan bé com Cork m'ha tractat a mi, i que no els esguerri les vacances cap papanates amb una pistola d'aigua.