Històries que haurien de ser impreses

Un pub de Killarney dona la benvinguda a Dylan.

Diumenge al vespre vaig presenciar el concert de Bob Dylan a Killarney assegut al costat del Joe, un senyor de 70 anys que venia del mateix comtat de Kerry, i que havia assistit al mateix nombre de concerts de Dylan que jo (la diferència és que ell l'havia vist per primer cop el 1978, quan jo ni havia nascut).

Quan li vaig dir que havia viatjat des de Barcelona per assistir a aquell concert, em va presentar els seus amics, que seien al nostre voltant, com si jo fos alguna mena de celebritat. Quan li vaig explicar que he arribat a veure Dylan en llocs que a priori no hauria sabut situar en un mapa, directament em va presentar la seva família. L'hospitalitat irlandesa, i les coses que pot arribar a fer la música.

Dilluns al migdia, a bord d'un tren que em va portar de Killarney fins a Cork, vaig coincidir amb una dona irlandesa, també d'uns 70 anys, el nom de la qual soc incapaç de transcriure correctament. També havia anat al concert, i tornava cap a casa. Ens vàrem passar el trajecte sencer parlant de música, i em va il·luminar amb tot el que havia arribat a viure en primera persona (la gent de la tercera edat ha viscut coses sobre les quals la resta només hem llegit).

Al baixar del tren vaig conèixer el Tommy, un nord-americà que no havia estat al concert però també venia de Killarney i portava una biografia de Leonard Cohen sota el braç. No em vaig poder estar de saludar-lo, i va resultar que és amic d'un músic al qual jo admiro i que tocarà aviat a prop del lloc on visc. Em va dir que persones com jo ens mereixem veure a Bob Dylan de prop (com havia estat el cas la nit anterior), i les seves paraules em van fer una il·lusió bestial.

El món és ple de persones increïbles, amb històries que haurien de ser impreses, i jo he tingut la sort de conèixer-ne algunes viatjant. Que la música hagi estat el nexe que m'ha permès acostar-m'hi, em referma en la idea que la música és quelcom molt més gran que una llista de reproducció o un àlbum ple d'entrades de concerts. És quelcom sagrat, que afecta, modela i transforma les vides de les persones. I m'agradaria pensar que jo mateix en soc un exemple.

Diumenge a la nit, sortint del concert de Dylan, el Joe em va desitjar un bon viatge de tornada a casa. Jo li vaig dir que tant de bo tornem a coincidir algun dia a pocs metres del piano de Dylan. "See you in Heaven", em va respondre ell, quan amb prou feines devia fer deu minuts que havíem tingut a Dylan cantant "Every Grain of Sand" davant dels nostres nassos. Paraules que tindré presents fins que arribi el moment.