Encara no fa ni un any que saludàvem Big Thief com una de les grans bandes del moment, la gran revelació de 2019 i una de les grans esperances de cara a un 2020 que havia de ser molt diferent a com finalment s'ha acabat desenvolupant. Ni tan sols quan els vam poder degustar a finals de febrer en la intimitat d'una sala petita d'Apolo on es respirava ambient de multituds ens podíem arribar a imaginar el cúmul d'esdeveniments que començaria a desencadenar-se a poques setmanes vista. El confinament, l'estat d'alarma, les desescalades, el toc de queda i la desaparició fulminant de la música en directe tal i com l'havíem conegut fins aleshores.
Tot plegat va sorprendre la banda que encapçala Adrianne Lenker durant el decurs d'una gira europea que hauria pogut suposar la seva consagració si les circumstàncies no haguessin obligat a interrompre-la de forma sobtada. Per a Lenker, a més, l'inici de la coronacrisi va coincidir amb una ruptura amorosa que la va inspirar a compondre aquella mena de cançons que una tan sols és capaç d'entonar quan cerca refugi al seu propi interior. En certa manera, el fet de donar-los forma va ser la seva forma de confinar-se, entenent aquesta acció molt més enllà del lèxic covídic. Se'n va anar a una cabana remota en una zona rural de Massachsetts, i va enregistrar les seves composicions únicament amb allò que tenia a mà –la seva veu, la seva guitarra, un pinzell, les branques dels arbres-.
"Songs/Instrumentals" (2020, 4AD) són dos àlbums diferents però publicats de forma conjunta, un dedicat al format cançó i l'altre compost per dos onírics desenvolupaments instrumentals. Una successió de paisatges hivernals que contrasten amb la càlida veu de Lenker en títols tan destacables com "Two Reverse" o "Anything". Un plàstic nascut a partir del dolor i la incertesa, que destil·la fragilitat però alhora manifesta la fortalesa de qui s'ha sobreposat a l'adversitat fent allò que millor sap fer. Tan sols la pròpia Lenker sap si l'experiència li ha servit per fer teràpia o passar pàgina, però el resultat es pot contemplar com una de les seves obres més personals. També com una resposta ferma a les convulsions d'un any que de cap de les maneres havia d'haver estat tal i com el recordarem.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada