Un servidor caminant per una carretera
secundària en algun punt del Montseny, una tarda d'octubre de 2010. Fotografia
de Peter Piek.
dilluns, 19 de març del 2012
The Fotolog Years: January 18th, 2012
“Drive” (2011)
Dir: Nicolas Winding Refn
Una altra joia en cartellera. Estètica pulp, romanticisme noir i violència (sobre)dosificada. “Drive” és un thriller sobre un expert en mecànica que de nit es guanya un sobresou conduïnt per a criminals ‘a la fuga’. Un personatge construït a partir dels mateixos patrons que els outlaws del western clàssic: no sabem qui és, ni d’on ve, ni com ha arribat fins aquí, ni tan sols com dimonis ha après tot el que sap sobre cotxes -que és molt-. En canvi, aviat queda claríssim que és el número u, tant al volant com a l’hora de repartir llenya. I és que res ni ningú l’aturarà al llarg d’una línia argumental que passa de l’exploitation més visceral a l’acció sobre dues rodes i al thriller mafiós, i on conceptes com la moral, els principis o la venjança estan a l’ordre del dia. Tot això en el marc d’una ciutat, Los Angeles, que actua com un personatge més -tal i com ho havia fet a “Pulp Fiction”, “Collateral” o “Training Day”, per citar tres exemples-. I amb una banda sonora farcida d’electropop ombrívol que li va com l’anell al dit.
Audio: "A Real Hero" - College feat. Electric Youth
Dir: Nicolas Winding Refn
Una altra joia en cartellera. Estètica pulp, romanticisme noir i violència (sobre)dosificada. “Drive” és un thriller sobre un expert en mecànica que de nit es guanya un sobresou conduïnt per a criminals ‘a la fuga’. Un personatge construït a partir dels mateixos patrons que els outlaws del western clàssic: no sabem qui és, ni d’on ve, ni com ha arribat fins aquí, ni tan sols com dimonis ha après tot el que sap sobre cotxes -que és molt-. En canvi, aviat queda claríssim que és el número u, tant al volant com a l’hora de repartir llenya. I és que res ni ningú l’aturarà al llarg d’una línia argumental que passa de l’exploitation més visceral a l’acció sobre dues rodes i al thriller mafiós, i on conceptes com la moral, els principis o la venjança estan a l’ordre del dia. Tot això en el marc d’una ciutat, Los Angeles, que actua com un personatge més -tal i com ho havia fet a “Pulp Fiction”, “Collateral” o “Training Day”, per citar tres exemples-. I amb una banda sonora farcida d’electropop ombrívol que li va com l’anell al dit.
Audio: "A Real Hero" - College feat. Electric Youth
The Fotolog Years: January 17th, 2012
"The Artist" (2011)
Dir: Michel Hazanavicius
Molt més que un homenatge al cinema mut. Una incisiva mirada al costat fosc de la indústria cinematogràfica. Un retrat de les llums, però sobretot de les sombres, que es mouen sota l'imponent cartell de Hollywoodland. Impagable com Hazanavicius juga amb els elements diegètics i extradiegètics per mostrar com l'arribada del sonor trasbalsa la vida d'una estrella del cinema mut. I és que la primera escena en què el so esdeve part de la diègesi -sí, la de la fulla- és des d'ara mateix un clàssic.
Audio: "Sing Sing Sing" - Benny Goodman Orchestra feat. Gene Krupa
Dir: Michel Hazanavicius
Molt més que un homenatge al cinema mut. Una incisiva mirada al costat fosc de la indústria cinematogràfica. Un retrat de les llums, però sobretot de les sombres, que es mouen sota l'imponent cartell de Hollywoodland. Impagable com Hazanavicius juga amb els elements diegètics i extradiegètics per mostrar com l'arribada del sonor trasbalsa la vida d'una estrella del cinema mut. I és que la primera escena en què el so esdeve part de la diègesi -sí, la de la fulla- és des d'ara mateix un clàssic.
Audio: "Sing Sing Sing" - Benny Goodman Orchestra feat. Gene Krupa
The Fotolog Years: January 16th, 2012
El dia de Reis de 1994 jo tenia dotze anys i
acabava de caure’m a les mans el meu primer reproductor de compact disc -un
format destinat aleshores a enterrar el vinil, però que en canvi acabaria
enterrant la indústria discogràfica tal i com s’entenia llavors-. I no només
això, Ses Majestats van considerar que servidor havia fet bondat i em van
portar també els meus primers cd’s. No s’espantin amb la selecció: al costat
del recopilatori “Jump Back” dels Rolling Stones i d’”Off the Ground” de Paul
McCartney (un disc que segueixo reivindicant, per molt malament que això em
faci quedar davant els més moderns de cada casa), hi havia una selecció de
bandes sonores de pel·lícules de Walt Disney que resultava d’allò més kitsch i
un recopilatori amb els 40 èxits més sonats que havien registrat les llistes
britàniques durant l’any anterior.
Els dos primers encara els conservo. Dels altres me’n desfaria anys més tard en un Cash Converters. Un error. Especialment en el cas d’aquell “The Best of1993” , que el meu pare havia
comprat durant un recent viatge de feina a Anglaterra -parlem d’una era
anterior a internet i els vols low cost: quan tenir un familiar o conegut que
viatgés a la remota Gran Bretanya equivalia a rebre tresors que no estaven a
l’abast de tothom-. Perquè malgrat contenir certs temes que encara avui em
provoquen vergonya aliena -aquell recopilatori va fer entrar a la meva
habitació un troià anomenat Take That, quan el que jo volia escoltar era
Nirvana-, la selecció em va deixar clar de bon principi que les llistes
britàniques no tenien res a veure amb les espanyoles (o potser era a la
inversa?), i que afortunadament hi havia un món on no existien els aquí
omnipresents Máquina Total i Bolero Mix.
Perquè va ser a través d’aquell recopilatori com vaig descobrir New Order, Depeche Mode (aquell “I Feel You” que encara em posa a cent), Faith No More, uns debutants Suede (abans que la paraula Britpop arribés a aquesta banda dels Pirineus) i els senyors de la foto. Els Bluebells. Un desaparegut grup escocès que el 1984 havia firmat el single “Young at Heart”. El mateix senzill que, nou anys després i gràcies a un anunci de cotxes, els havia tornat a les llistes britàniques, motivant de passada una fugaç reunió i l’edició d’un recopilatori de singles del grup. De tots els temes inclosos en aquell repàs a les llistes de 1993, puc assegurar que “Young at Heart” va ser el que més em va marcar. Potser perquè aquell 1993 sonava tan fresc com ho devia haver fet el 1984, i com ho va fer dissabte passat.
Si escric tot això, és perquè precisament dissabte passat vaig escoltar aquesta cançó en un bar de Barcelona. La va punxar Albert Gil (Brighton 64), durant la darrera sessió del club A Way Of Life al Macondo Bar. En qüestió de segons em va venir al cap tot el que acabo d’escriure. Perquè hi ha cançons i discos que associem a moments concrets de les nostres vides, i escoltar-los ens pot fer activar tota una bateria de records i emocions. I això, creguin-me, no es pot baixar d’internet. Perquè descobrir una cançó, escoltar-la perquè vols i no perquè ho digui un blog (o les famoses llistes de certes revistes), interioritzar-la, contextualitzar-la objectiva i subjectivament i fer-la teva, equival a un procés que requereix el seu temps. Un temps del qual no disposa qui en mil·lèssimes de segon es baixa discografies senceres que, en el pitjor dels casos, ni tan sols tindrà temps d’escoltar. O potser es pensen que els hauria pogut explicar tot això si "Young at Heart" m'hagués arribat en forma d'mp3 i fent un simple click?
Audio: "Young at Heart" - The Bluebells
Els dos primers encara els conservo. Dels altres me’n desfaria anys més tard en un Cash Converters. Un error. Especialment en el cas d’aquell “The Best of
Perquè va ser a través d’aquell recopilatori com vaig descobrir New Order, Depeche Mode (aquell “I Feel You” que encara em posa a cent), Faith No More, uns debutants Suede (abans que la paraula Britpop arribés a aquesta banda dels Pirineus) i els senyors de la foto. Els Bluebells. Un desaparegut grup escocès que el 1984 havia firmat el single “Young at Heart”. El mateix senzill que, nou anys després i gràcies a un anunci de cotxes, els havia tornat a les llistes britàniques, motivant de passada una fugaç reunió i l’edició d’un recopilatori de singles del grup. De tots els temes inclosos en aquell repàs a les llistes de 1993, puc assegurar que “Young at Heart” va ser el que més em va marcar. Potser perquè aquell 1993 sonava tan fresc com ho devia haver fet el 1984, i com ho va fer dissabte passat.
Si escric tot això, és perquè precisament dissabte passat vaig escoltar aquesta cançó en un bar de Barcelona. La va punxar Albert Gil (Brighton 64), durant la darrera sessió del club A Way Of Life al Macondo Bar. En qüestió de segons em va venir al cap tot el que acabo d’escriure. Perquè hi ha cançons i discos que associem a moments concrets de les nostres vides, i escoltar-los ens pot fer activar tota una bateria de records i emocions. I això, creguin-me, no es pot baixar d’internet. Perquè descobrir una cançó, escoltar-la perquè vols i no perquè ho digui un blog (o les famoses llistes de certes revistes), interioritzar-la, contextualitzar-la objectiva i subjectivament i fer-la teva, equival a un procés que requereix el seu temps. Un temps del qual no disposa qui en mil·lèssimes de segon es baixa discografies senceres que, en el pitjor dels casos, ni tan sols tindrà temps d’escoltar. O potser es pensen que els hauria pogut explicar tot això si "Young at Heart" m'hagués arribat en forma d'mp3 i fent un simple click?
Audio: "Young at Heart" - The Bluebells
diumenge, 18 de març del 2012
The Fotolog Years: January 14th, 2012
FRANKIE WALKER
Minusa Club, Barcelona
January 12th, 2011
Frankie Walker, acompanyat per Juan José Oliva al teclat. Dos argentins establerts a Barcelona que exploren les autopistes i carreteres secundàries que enllacen el Bowie de principis dels 70 amb Pulp i els Kinks amb els Smiths. Un plaer haver compartit escenari amb ells al Minusa.
http://www.myspace.com/espaciolaforma
Audio: "Desesperación" - Frankie Walker
Minusa Club, Barcelona
January 12th, 2011
Frankie Walker, acompanyat per Juan José Oliva al teclat. Dos argentins establerts a Barcelona que exploren les autopistes i carreteres secundàries que enllacen el Bowie de principis dels 70 amb Pulp i els Kinks amb els Smiths. Un plaer haver compartit escenari amb ells al Minusa.
http://www.myspace.com/espaciolaforma
Audio: "Desesperación" - Frankie Walker
The Fotolog Years: January 13th, 2012
ORIOL STARDUST with MÓNIK FUUUR
Minusa Club, Barcelona
January 12th, 2011
Photo by Barto Ruíz
El millor concert que he fet en mesos. En gran part, gràcies a l'improvisat acompanyament de Mónik Fuuur (Ivyfuuur The Polimonstre), que ahir va pujar a l'escenari abans del que estava previst perquè, segons deia, s'avorria a baix. El cas és que vam fer de cop tres temes que mai abans havíem tocat junts, "Top of the Hill", "Not a Dog nor a Cat" (que m'he decidit a incorporar definitivament al set list després de tenir-la abandonada durant anys) i "Thursday Night". I després vam fer les que sí que havíem assajat, començant per una versió de "Dancing with the Clown" que em va fer volar. Màgic. Abans havia tocat Frankie Walker, un nou nom a tenir en compte a l'underground barceloní.
Set list:
-Sick and Tired (Between Your Legs)
-King of the Jungle
-Nobody's Favourite Song
-Before I Fell in Love
-Jesus Wants Me for a Sunbeam - The Vaselines
-Top of the Hill (with Mónik Fuuur)
-Not a Dog nor a Cat (with Mónik Fuuur)
-Thursday Night (with Mónik Fuuur)
-Dancing with the Clown (with Mónik Fuuur)
-Broken Doll (with Mónik Fuuur)
-Until She Comes (The Hair Dryer Song) (with Mónik Fuuur)
-Take My Dream (with Mónik Fuuur)
Minusa Club, Barcelona
January 12th, 2011
Photo by Barto Ruíz
El millor concert que he fet en mesos. En gran part, gràcies a l'improvisat acompanyament de Mónik Fuuur (Ivyfuuur The Polimonstre), que ahir va pujar a l'escenari abans del que estava previst perquè, segons deia, s'avorria a baix. El cas és que vam fer de cop tres temes que mai abans havíem tocat junts, "Top of the Hill", "Not a Dog nor a Cat" (que m'he decidit a incorporar definitivament al set list després de tenir-la abandonada durant anys) i "Thursday Night". I després vam fer les que sí que havíem assajat, començant per una versió de "Dancing with the Clown" que em va fer volar. Màgic. Abans havia tocat Frankie Walker, un nou nom a tenir en compte a l'underground barceloní.
Set list:
-Sick and Tired (Between Your Legs)
-King of the Jungle
-Nobody's Favourite Song
-Before I Fell in Love
-Jesus Wants Me for a Sunbeam - The Vaselines
-Top of the Hill (with Mónik Fuuur)
-Not a Dog nor a Cat (with Mónik Fuuur)
-Thursday Night (with Mónik Fuuur)
-Dancing with the Clown (with Mónik Fuuur)
-Broken Doll (with Mónik Fuuur)
-Until She Comes (The Hair Dryer Song) (with Mónik Fuuur)
-Take My Dream (with Mónik Fuuur)
Subscriure's a:
Missatges (Atom)