Durant els darrers dies he hagut de fer diverses trucades al servei tècnic i comercial del meu operador de telefonia i internet. No importa el nom de l'operador, perquè la pràctica a la qual em referiré no és comuna només a totes les firmes del sector, sinó gairebé a qualsevol gran empresa que disposi d'un servei d'atenció telefònica. El cas és que, després de cada trucada efectuada des del meu terminal, jo en rebia una altra en què una màquina em demanava que valorés l'atenció rebuda prèviament. El Gran Germà que, en comptes de controlar els seus treballadors amb càmeres, ho fa mitjançant un sistema encara més pervers. Sí, pervers. Perquè aquesta valoració no te la demanen quan són ells els que et truquen a hores intempestives per a vendre't serveis que tu no vols ni has demanat. I perquè, en moltes ocasions, si el nivell de l'atenció rebuda no és el desitjat, no és pas per culpa del teleoperador, sinó de la pròpia companyia. Però qui s'emporta la nota negativa és el pobre treballador, no pas els directius que només saben pensar en xifres i resultats.
M'explico. Durant una d'aquestes trucades em va atendre una noia jove -per la seva veu, m'atreviria a dir que molt: la candidata ideal per a aquell eufemisme que les empreses anomenen període de prova- i amb un excés d'amabilitat que m'hauria fet impossible enfadar-me amb ella per molt que ho intentés. El cas és que a l'hora de tramitar unes dades, el sistema informàtic es va penjar i això va fer que la durada de la trucada s'allargués i s'allargués -en altres paraules, jo pagava més, la companyia incrementava per tant la seva facturació però la teleoperadora cobrava exactament el mateix sou probablement paupèrrim-. Ella, preveient que jo em podia arribar a enfadar, em va oferir disculpes de mil maneres diferents i, quan es va veure obligada a demanar-me que tornés a trucar passades unes hores, gairebé li cau el món a sobre. Haurien d'haver escoltat vostès el to tremolós amb què em va dir que la companyia em trucaria perquè jo efectués la valoració de torn.
"Tranquila", li vaig dir,
"la meva valoració és totalment positiva". Per com va exclamar de felicitat al donar-me les gràcies, semblava que li acabés de salvar la vida -o, com a mínim, el lloc de treball-.
Al parlar de valoració positiva, em referia evidentment a l'atenció rebuda per part de l'operària -va ser molt amable en tot moment, i no era culpa seva el mal funcionament del sistema informàtic-, no pas a un servei que podria haver valorat negativament amb tota la raó del món. És clar que si la meva valoració hagués estat negativa, qui s'hagués carregat el mort hauria estat aquella pobra noia que va fer la seva feina tan bé com va poder -i més-, conscient que el Gran Germà la vigilava des d'algun punt de la línia telefònica. És el que tenen les feines precàries. A sobre d'aguantar unes condicions laborals pèssimes a canvi d'un sou miserable, saps que a la mínima pots saltar perquè la companyia ja procurarà cobrir el teu lloc amb algú més
eficient -és a dir, dòcil i mecànic-. I perquè la Reforma Laboral projectada per l'empresariat caciquista d'aquest país -i aprovada per la dreta rància que ens governa- ha abaratit l'acomiadament fins a posar-lo a preu de saldo. Per això em rebenta sentir que els espavilats de la patronal volen abaratir-lo encara més. L'objectiu, diuen, és fomentar l'ocupació. La realitat, només cal observar-la, és que fomenten la precarietat i l'atur. I amb ells, la por i la transformació dels treballadors en dòcils ovelles disposades a tot a canvi de res.
