Del Delta de Mississippi al Baix Empordà

Rolling the wide world over

Always alone and blue, so blue

Nothing seems to cheer me

Under Heaven's dome

Miss the Mississippi and you*

Platja d'Aro, setembre de 2024.

*Fragment de la lletra de la cançó "Miss the Mississippi and You" de Jimmie Rodgers, versionada en incomptables ocasions per tota mena d'artistes. En aquest precís moment i davant d'aquesta atracció de fira que reprodueix un dels clàssics vaixells que naveguen pel riu Mississippi, la versió que em més em ressona és la de Crystal Gayle. Del Delta de Mississippi al Baix Empordà. I de Tennessee al Gironès. El Mississippi com a accident geogràfic, però sobretot com a indret mitològic i metàfora de tot allò que pot arribar a evocar.

Nick Gravenites (1938-2024)

Ha mort Nick Gravenites, un dels pioners d'allò que es va anomenar blues rock a la Chicago de mitjans dels 60. Cantant i guitarrista, va compondre "Born in Chicago", un dels pilars del repertori de la Paul Butterfield Blues Band. Va encapçalar els mai prou reivindicats Electric Flag juntament amb Mike Bloomfield. I, ja establert a San Francisco, va incorporar-se a Big Brother and The Holding Company quan es van reformar el 1969. També havia treballat amb Janis Joplin, per qui va compondre "Buried Alive in the Blues", la peça 'inacabada' inclosa a "Pearl".

El concert que Dylan mai va fer

Una de les samarretes oficials de l'actual gira de Bob Dylan –l'Outlaw Music Tour, on comparteix escenari amb Willie Nelson-, és la reproducció d'una hipotètica samarreta d'una gira de 2012, etapa "Tempest" del Never Ending Tour. La peculiaritat, és que el concert de Rosemont, Illinois, que apareix llistat amb data del 10 de novembre d'aquell any, mai va tenir lloc. M'encanta.

Una altra enumera totes les dates per on passa l'Outlaw Music Festival, però novament hi ha un concert que no tindrà lloc. El d'aquest divendres 20 de setembre a Gilford, New Hampshire. Serà l'última aturada de la gira, i l'única data sense el de Minnesota al cartell.

El proper 4 d'octubre, Dylan començarà a Praga el que probablement sigui l'últim tram del Rough and Rowdy Ways World Wide Tour. Dos continents i dos formats diferents, amb poc més de dues setmanes de diferència i amb 83 primaveres a l'esquena. Extraordinari és poc.

Adéu a J.D. Souther i Billy Edd Wheeler

J.D. Souther

Ha mort J.D. Souther, figura de pes del country rock i el soft rock més genuïnament californians. Coautor d'algunes de les peces més reconeixibles dels catàlegs dels Eagles i Linda Ronstadt, també va brillar pel seu compte amb perles com aquest "You're Only Lonely".

També ha mort Billy Edd Wheeler, veterà del country i del folk, coautor de peces com aquest "Jackson" que la gran majoria hem conegut de la mà de Johnny Cash i June Carter. També porten la seva firma "High Flying Bird" i "Coward of the County", popularitzades per Judy Henske i Kenny Rogers respectivament.

Willie Nelson canta "Last Leaf"

91 primaveres a l'esquena. Les que compta Willie Nelson, a punt de completar una gira pels Estats Units compartint cartell amb Bob Dylan. Fa tot just tres mesos que va publicar el seu darrer disc, i ja n'ha anunciat un de nou per aquesta tardor que es titularà "Last Leaf on the Tree". Serà el seu 76è àlbum d'estudi, de seguida s'ha dit. N'avança la peça titular, lectura d'un original de Tom Waits que li sembla fet a mida.

101 anys amb Hank Williams

Avui fa 101 anys que va néixer Hank Williams a Mount Olive, Alabama. Va viure ràpid, va morir jove i va deixar un bonic cadàver al seient del darrere d'un Cadillac. Pel camí va parir un dels cançoners més influents i extraordinaris que mai s'han escoltat. Aquesta samarreta és un record del museu que porta el seu nom i preserva el seu llegat al centre de Montgomery, la capital del mateix estat d'Alabama. Els meus veïns escolten genuïna música country (no pas 'Americana'), els agradi o no. I els de vostès?

Don't fear the reaper

Seasons don't fear the reaper

Nor do the wind, the sun or the rain

(Blue Öyster Cult)

El Turó de les Mentides, les Franqueses del Vallès, setembre de 2024.

Tommy Cash (1940-2024)

Ha mort Tommy Cash a l'edat de 84 anys, quan tot just veníem de commemorar el 21è aniversari del traspàs del seu germà (sí, Johnny Cash). Veterà de la banda de Hank Jr., entre finals dels 60 i principis dels 70 va obtenir un cert ressò pel seu compte amb senzills com "Six White Horses", de 1969, dedicat a la memòria de John F. Kennedy, Robert F. Kennedy i Martin Luther King.

Sortida

There must be some way out of here

Said the joker to the thief

(Bob Dylan)

Hospital General de Granollers, setembre de 2024.

Atila, a Enderrock

L'any vinent farà mig segle de la publicació de "The Beginning of the End", el primer àlbum d'Atila i un clàssic de la música progressiva feta en aquest costat dels Pirineus. La commemoració coincideix amb l'edició del quart àlbum del grup, "Encarnació". Parlem amb Joan Punyet, bateria de la banda gironina, a l'edició de setembre d'Enderrock.

Un esclat inèdit de creativitat

El vestíbul de l'Ajuntament de Granollers acull fins al 29 de novembre l'exposició "Manifestacions artístiques als anys setanta". Una mostra fotogràfica comissariada per l'Arxiu Municipal de Granollers, que repassa un moment històric de gran efervescència creativa tant a la ciutat com al conjunt del país. Entre els capítols més destacats, el Festival de Música Progressiva de 1971 i el happening de Dalí el 1974. Ens en fem ressò a SomGranollers.

21 anys sense Johnny Cash

Avui fa 21 anys que va morir Johnny Cash. Aquesta és la seva tomba al cementiri de Hendersonville, Tennessee. La fotografia és del març passat.

I wear it for the sick and lonely old

For the reckless ones whose bad trip left them cold

I wear the black in mournin' for the lives that could have been

Each week we lose a hundred fine young men

So limitless and free

Can you picture what will be

So limitless and free

Desperately in need of some stranger's hand

In a desperate land

(Jim Morrison)

Les Franqueses del Vallès, setembre de 2024.

Dylanquent

"To live outside the law, you must be honest". De la lletra d'"Absolutely Sweet Marie", de Bob Dylan.

Iniciem el curs

Un any més, l'entrada al mes de setembre i els últims batecs de l'estiu van acompanyats del ritual de tornar al quiosc –a l'únic que queda obert a prop de casa, i que duri- i retrobar-se amb la premsa musical que encara surt periòdicament en paper. No hi són totes les que hi hauria d'haver, però la resta ja aniran arribant. Ara sí, donem el curs per iniciat.

Herbie Flowers (1938-2024)

Herbie Flowers solia explicar que havia cobrat 17 lliures esterlines –l'equivalent a uns 350 euros actuals- per gravar la icònica doble línia de baix i contrabaix del "Walk on the Wild Side" de Lou Reed, els honoraris habituals de l'època per un músic de sessió al Regne Unit. I que justament havia fet aquell arranjament perquè sabia que, si tocava dos instruments en lloc d'un de sol, se li pagaria el doble.

Més enllà de tot el romanticisme que se li vulgui buscar a "Walk on the Wild Side", la història de Flowers –veterà també de l'òrbita de Bowie- ens ve a recordar que la música és un ofici, i que qui s'hi dedica té les mateixes necessitats que tota la resta de mortals –vaja, el costum de menjar cada dia-. I que quan algú us digui que no està bé barrejar la música amb els diners, és perquè ja té cobertes aquestes necessitats per alguna altra banda.

Herbie Flowers ha mort a l'edat de 86 anys, després de tota una vida tocant amb els millors.

L'any de les dues gires de Dylan

Bob Dylan ha obert aquesta matinada a Somerset, Wisconsin, el tercer tram de l'Outlaw Music Festival Tour –la gira que comparteix amb Willie Nelson i John Mellencamp- amb "Silvio", una cançó que no havia tocat des de feia 20 anys i que forma part de "Down on the Groove" (1988).

Tal com soc conscient que "Down on the Groove" deu ser el seu disc menys popular amb permís d'"Empire Burlesque", no tinc cap problema a l'hora de reconèixer que escolto sovint aquesta cançó, i que no m'hauria importat escoltar-la en directe quan vaig assistir a aquesta gira el mes passat.

Hi ha veus que apunten que el de Minnesota hauria pogut dedicar aquesta peça a l'expresident Barack Obama, que l'havia enumerat a la seva llista de cançons de l'estiu. Com de costum, amb Dylan no es pot donar res per fet. En tot cas, als seus concerts encara hi pot passar qualsevol cosa. Impressionant, quan un té 83 anys i podria dedicar-se a viure de renda.

El que més m'ha sobtat d'aquesta nova lectura de "Silvio" és la càrrega elèctrica de les guitarres i la contundència d'una base rítmica –inclòs el piano- que no fa presoners. Dylan no havia sonat tan punk des que va actuar al programa de Letterman amb The Plugz ara fa 40 anys. I no sé si soc jo, però la línia de les guitarres recorda a la mutació en què havia desembocat "Key West" durant els darrers trams del Rough and Rowdy Ways World Wide Tour.

Dylan acabarà el 17 de setembre a Buffalo, Nova York, aquest darrer tram de l'Outlaw Music Festival Tour. Al cap de tan sols dues setmanes encetarà a Praga el que, ara sí, podria ser el tram final del citat RRW Tour.

Que em corregeixin els dylanòlegs més ben documentats si m'estic equivocant, però crec que no havia passat mai abans que Dylan s'embarqués en dues gires de formats totalment diferents durant un mateix any.

Encara menys que en deixés una en suspens per poder encabir l'altra –en això hi pot haver tingut a veure el factor edat: qui sap si podrà tornar a girar mai més amb Willie Nelson, que ja suma 91 primaveres-. Insisteixo, parlem d'un senyor de 83 anys que podria dedicar-se perfectament a viure de renda. Quan afirmo que no hi ha ningú més com ell en aquest negoci, no ho dic perquè sí.

Manifestacions artístiques a la Granollers dels anys 70

El vestíbul de l'Ajuntament de Granollers acull fins al 29 de novembre l'exposició fotogràfica "Manifestacions artístiques als anys setanta", que documenta un període de gran efervescència creativa a la ciutat. Entre d'altres, s'hi pot veure aquesta imatge de l'actuació dels Family de Roger Chapman a l'històric Festival de Música Progressiva de 1971. La mostra està comissariada per l'Arxiu Municipal de Granollers.

Manifesta 15 a Granollers

"Les petites coses".

"Ghost Soldiers".

A la imatge superior, "Les petites coses". Instal·lació audiovisual de l'artista Alba G. Corral a l'antiga central tèrmica de Roca Umbert Fàbrica de les Arts, a Granollers, que es podrà visitar a partir de demà dins de la biennal d'art Manifesta 15. L'obra s'inspira en la figura de Montse Cruz, una de les poques dones que van treballar al laboratori químic de l'antiga fàbrica tèxtil.

A sota, "Ghost Soldier". Performance del col·lectiu italià MASBEDO que es podrà veure demà al refugi antiaeri de la plaça Maluquer i Salvador de Granollers, dins de la mateixa Manifesta. Soroll i foscor en un entorn tan claustrofòbic com opressiu. La memòria del bombardeig feixista de 1938 sobre la ciutat, com a mirall d'un món on atrocitats com aquella encara segueixen passant cada dia gairebé nou dècades després.

De versions i eclecticisme

THE POPURRIS

Centre Cívic Nord, Granollers

6 de setembre de 2024

Concert de The Popurris, la nit passada al Centre Cívic Nord de Granollers, emmarcat dins de la festa major del barri de l'Hostal. Es tracta del projecte paral·lel dels components de Pops, banda formada per veterans de l'escena vallesana –la meitat dels seus components havien militat als històrics Treepoli-.

The Popurris és un grup de versions, aquell format tan menystingut darrerament per un sector d'aficionats a la música que tendeixen a confondre l'originalitat amb la sopa d'all. Com si fer versions no hagués estat justament l'ofici (sí, l'ofici) de tantes i tantes orquestres que van fer història al llarg del segle XX i fins i tot abans.

El repertori dels vallesans es nodreix bàsicament de clàssics del pop i el rock de la dècada dels 80, però de tant en tant surten del guió amb sorpreses com aquell medley de "La Bamba" i "Twist and Shout" que va venir a dir que als centres cívics municipals també s'hi pot –o s'hi hauria de poder- anar a ballar.

A mitja actuació van fer sortir a l'escenari tot un Alan Cook, il·lustre veterà de l'Italo Disco fet a casa nostra i un dels pocs catalans que han conquerit les llistes d'èxits de tots dos costats de l'Atlàntic. En va cantar una de Ray Charles, una de Bill Withers i una altra de Lynyrd Skynyrd. L'eclecticisme és això, i tota la resta són romanços.

NICZERO9

Responsive Dreams Festival

Roca Umbert Fàbrica de les Arts, Granollers

6 de setembre de 2024

Niczero9 actuant ahir a la tarda a Responsive Dreams, festival d'art digital que s'està celebrant aquest cap de setmana a Roca Umbert. NZ9 va ser al seu dia un projecte paral·lel de dos components dels enyorats Camping. Avui, amb Camping fora de circulació i part dels seus components redefinint els límits de l'agressió sonora a Tiger Menja Zebra, és una entitat amb nom propi. La seva vocació, sacsejar consciències a cop d'electrònica (post-)industrial, es manté intacta. Ho van refermar amb títols com l'hipnòtic "Your Silence Will Not Protect You".

40 anys sense Ernest Tubb

Avui fa 40 anys de la mort d'Ernest Tubb (1914-1984), probablement la figura més capital de la música honky tonk amb permís de Hank Williams. Aquesta és la botiga de discos que ell mateix havia regentat al centre de Nashville. Va tancar fa dos anys, però a la façana encara s'hi conserva el mític cartell amb forma de guitarra (la fotografia és del març passat). Sembla que hi ha plans per reobrir-la, creuem els dits.

Outlaw Music Festival, un mes després

Willie Nelson a Mountain View, el 3 d'agost passat.

Aquesta matinada farà un mes d'això. Willie Nelson compartint cartell amb Bob Dylan, John Mellencamp i Brittney Spencer al pas de l'Outlaw Music Festival Tour pel Shoreline Amphitheatre de Mountain View, Califòrnia.

Un mes, i fins i tot en vaig escriure una crònica al seu moment, però crec que encara no he assimilat el que vaig viure aquella tarda-nit. Què puc veure, a partir d'ara, en un escenari, que iguali una cosa així? I què quedarà, quan aquesta gent ja no hi sigui?

Avui he llegit aquest article, molt interessant, sobre què significa per Nelson i Dylan sortir junts a la carretera a aquestes alçades –amb 91 i 83 primaveres respectivament, a ningú se li escapa que podria ser l'últim cop que ho facin, tampoc que el mateix Dylan ha arribat a interrompre momentàniament la seva pròpia gira per compartir escenari amb Nelson-.