divendres, 20 de setembre del 2024
Del Delta de Mississippi al Baix Empordà
Nick Gravenites (1938-2024)
Ha mort Nick Gravenites, un dels pioners d'allò que es va anomenar blues rock a la Chicago de mitjans dels 60. Cantant i guitarrista, va compondre "Born in Chicago", un dels pilars del repertori de la Paul Butterfield Blues Band. Va encapçalar els mai prou reivindicats Electric Flag juntament amb Mike Bloomfield. I, ja establert a San Francisco, va incorporar-se a Big Brother and The Holding Company quan es van reformar el 1969. També havia treballat amb Janis Joplin, per qui va compondre "Buried Alive in the Blues", la peça 'inacabada' inclosa a "Pearl".
dijous, 19 de setembre del 2024
El concert que Dylan mai va fer
Una de les samarretes oficials de l'actual gira de Bob Dylan –l'Outlaw Music Tour, on comparteix escenari amb Willie Nelson-, és la reproducció d'una hipotètica samarreta d'una gira de 2012, etapa "Tempest" del Never Ending Tour. La peculiaritat, és que el concert de Rosemont, Illinois, que apareix llistat amb data del 10 de novembre d'aquell any, mai va tenir lloc. M'encanta.
dimecres, 18 de setembre del 2024
Adéu a J.D. Souther i Billy Edd Wheeler
J.D. Souther |
dimarts, 17 de setembre del 2024
Willie Nelson canta "Last Leaf"
101 anys amb Hank Williams
diumenge, 15 de setembre del 2024
Don't fear the reaper
dissabte, 14 de setembre del 2024
Tommy Cash (1940-2024)
Ha mort Tommy Cash a l'edat de 84 anys, quan tot just veníem de commemorar el 21è aniversari del traspàs del seu germà (sí, Johnny Cash). Veterà de la banda de Hank Jr., entre finals dels 60 i principis dels 70 va obtenir un cert ressò pel seu compte amb senzills com "Six White Horses", de 1969, dedicat a la memòria de John F. Kennedy, Robert F. Kennedy i Martin Luther King.
dijous, 12 de setembre del 2024
Atila, a Enderrock
L'any vinent farà mig segle de la publicació de "The Beginning of the End", el primer àlbum d'Atila i un clàssic de la música progressiva feta en aquest costat dels Pirineus. La commemoració coincideix amb l'edició del quart àlbum del grup, "Encarnació". Parlem amb Joan Punyet, bateria de la banda gironina, a l'edició de setembre d'Enderrock.
Un esclat inèdit de creativitat
El vestíbul de l'Ajuntament de Granollers acull fins al 29 de novembre l'exposició "Manifestacions artístiques als anys setanta". Una mostra fotogràfica comissariada per l'Arxiu Municipal de Granollers, que repassa un moment històric de gran efervescència creativa tant a la ciutat com al conjunt del país. Entre els capítols més destacats, el Festival de Música Progressiva de 1971 i el happening de Dalí el 1974. Ens en fem ressò a SomGranollers.
21 anys sense Johnny Cash
Avui fa 21 anys que va morir Johnny Cash. Aquesta és la seva tomba al cementiri de Hendersonville, Tennessee. La fotografia és del març passat.
diumenge, 8 de setembre del 2024
So limitless and free
Dylanquent
"To live outside the law, you must be honest". De la lletra d'"Absolutely Sweet Marie", de Bob Dylan.
Iniciem el curs
Un any més, l'entrada al mes de setembre i els últims batecs de l'estiu van acompanyats del ritual de tornar al quiosc –a l'únic que queda obert a prop de casa, i que duri- i retrobar-se amb la premsa musical que encara surt periòdicament en paper. No hi són totes les que hi hauria d'haver, però la resta ja aniran arribant. Ara sí, donem el curs per iniciat.
Herbie Flowers (1938-2024)
Herbie Flowers solia explicar que havia cobrat 17 lliures esterlines –l'equivalent a uns 350 euros actuals- per gravar la icònica doble línia de baix i contrabaix del "Walk on the Wild Side" de Lou Reed, els honoraris habituals de l'època per un músic de sessió al Regne Unit. I que justament havia fet aquell arranjament perquè sabia que, si tocava dos instruments en lloc d'un de sol, se li pagaria el doble.
dissabte, 7 de setembre del 2024
L'any de les dues gires de Dylan
Manifestacions artístiques a la Granollers dels anys 70
El vestíbul de l'Ajuntament de Granollers acull fins al 29 de novembre l'exposició fotogràfica "Manifestacions artístiques als anys setanta", que documenta un període de gran efervescència creativa a la ciutat. Entre d'altres, s'hi pot veure aquesta imatge de l'actuació dels Family de Roger Chapman a l'històric Festival de Música Progressiva de 1971. La mostra està comissariada per l'Arxiu Municipal de Granollers.
Manifesta 15 a Granollers
"Les petites coses". |
"Ghost Soldiers". |
A la imatge superior, "Les petites coses". Instal·lació audiovisual de l'artista Alba G. Corral a l'antiga central tèrmica de Roca Umbert Fàbrica de les Arts, a Granollers, que es podrà visitar a partir de demà dins de la biennal d'art Manifesta 15. L'obra s'inspira en la figura de Montse Cruz, una de les poques dones que van treballar al laboratori químic de l'antiga fàbrica tèxtil.
De versions i eclecticisme
divendres, 6 de setembre del 2024
40 anys sense Ernest Tubb
Avui fa 40 anys de la mort d'Ernest Tubb (1914-1984), probablement la figura més capital de la música honky tonk amb permís de Hank Williams. Aquesta és la botiga de discos que ell mateix havia regentat al centre de Nashville. Va tancar fa dos anys, però a la façana encara s'hi conserva el mític cartell amb forma de guitarra (la fotografia és del març passat). Sembla que hi ha plans per reobrir-la, creuem els dits.
dimarts, 3 de setembre del 2024
Outlaw Music Festival, un mes després
Willie Nelson a Mountain View, el 3 d'agost passat. |
Un mes, i fins i tot en vaig escriure una crònica al seu moment, però crec que encara no he assimilat el que vaig viure aquella tarda-nit. Què puc veure, a partir d'ara, en un escenari, que iguali una cosa així? I què quedarà, quan aquesta gent ja no hi sigui?
Avui he llegit aquest article, molt interessant, sobre què significa per Nelson i Dylan sortir junts a la carretera a aquestes alçades –amb 91 i 83 primaveres respectivament, a ningú se li escapa que podria ser l'últim cop que ho facin, tampoc que el mateix Dylan ha arribat a interrompre momentàniament la seva pròpia gira per compartir escenari amb Nelson-.
dissabte, 31 d’agost del 2024
Honk!
"Honk if you're childless, miserable and love cats!". Vist en una botiga del Mission District. San Francisco, Califòrnia, agost de 2024.
"Learn to Read"
Un missatge que sempre és oportú. El quadre penja d'una de les parets de la llibreria City Lights. San Francisco, Califòrnia, agost de 2024.
El blues d'una festa al carrer
diumenge, 25 d’agost del 2024
Redwood Trees
I Left My Heart in San Francisco
Jerry Garcia, retratat per Grace Slick
Jerry Garcia retratat per Grace Slick. El quadre decora una de les parets del Hard Rock Cafe de San Francisco. El local és pràcticament idèntic a la majoria d'establiments d'aquesta cadena, si bé la seva col·lecció de memorabília fa honor al llegat de Frisco com a quilòmetre zero de la música psicodèlica.
L'immens llegat de Quim Mandado
dissabte, 24 d’agost del 2024
Hippie Hill
El Golden Gate Park podria ser perfectament el gran pulmó verd de San Francisco, si no fos perquè una ciutat envoltada de mar i parcs naturals no necessita eufemismes urbanístics d'aquesta mena. En tot cas, vindria a ser l'equivalent a la Costa Oest del Central Park novaiorquès.
Les cases dels Airplane, Janis, els Dead i... Hendrix?
Diuen que una casa no són res més que quatre parets, i que són les persones que l'habiten qui la fa esdevenir una llar. Hi ha tres cases al barri de Haight-Ashbury on es van escriure –o com a mínim compondre- alguns dels capítols essencials de la música de la dècada dels 60 del segle passat.
A Fulton Street, a tocar de Golden Gate Park, s'hi troba la casa de color blanc –semblant a un temple romà- on van viure els components de Jefferson Airplane. Al carrer Ashbury, prop de la cruïlla amb Haight, hi ha les cases on van viure Janis Joplin –de color de rosa– i els membres de Grateful Dead –de color negre-.
Més curiosa és la casa vermella de Haight Street amb un mural de Jimi Hendrix en un lateral, i una inscripció a la façana que la presenta com la "Red House" que titula una de les peces més conegudes del guitarrista. Una web oficial de turisme de la ciutat fins i tot destaca que el geni de Seattle va viure en aquest immoble.
En realitat, n'hi ha prou consultant qualsevol biografia autoritzada per saber que Hendrix mai va arribar a viure a San Francisco. Que fins i tot una oficina de turisme hagi donat per bona una suposició sense cap fonament, no deixa de ser un signe més d'aquests temps en què tothom sap de tot però ningú contrasta res.
San Francisco, Califòrnia, agost de 2024.
La casa de Jefferson Airplane |
La casa de Grateful Dead |
La casa de Janis Joplin |
La suposada 'Red House' de Hendrix |
Alcatraz
Alcatraz. La Roca. Fortificació militar durant la Guerra de Secessió. Històrica presó tan llegendària com temuda pels seus interns, entre els quals es van comptar els mateixos Al Capone i Machine Gun Kelly.
dijous, 22 d’agost del 2024
Record Plant Sausalito
Aquest estiu han tancat els històrics estudis Record Plant de Los Angeles, l'última instal·lació operativa d'una marca que va néixer a Nova York el 1968 i que està associada amb incomptables clàssics de la música del segle XX. L'edifici de la fotografia havia acollit els estudis Record Plant de Sausalito, pràcticament a tocar de les aigües de la Badia de San Francisco.
Van obrir el 1972 i van tancar el 2008. Durant tot aquest temps van donar servei a artistes de la Bay Area com Grateful Dead, Jefferson Starship, Sly and The Family Stone, Santana ("Supernatural"), Journey, John Fogerty ("Centerfield") o Metallica. També a gent de fora com Rick James ("Street Songs"), Stevie Wonder ("Songs in the Key of Life"), Fleetwood Mac ("Rumours") o Deftones.
Avui, la instal·lació segueix funcionant com a estudi de gravació sota el nom de 2200 Studios –l'edifici està situat al número 2200 de Bridgeway-. No he aconseguit esbrinar qui hi ha al darrere de la marca –Ken Caillat, coproductor de "Rumours", va reobrir l'edifici el 2021 amb el nom de Record Factory, però no sé si encara hi està implicat-, que a la seva pàgina web es presenta com a hereva de Record Plant.
Sausalito, Califòrnia, agost de 2024.
The Stone
Aquest local situat al 412 de Broadway, al barri de North Beach, va ser durant la dècada dels 80 el club The Stone, un dels temples de la música en directe a San Francisco, també un dels escenaris on es van foguejar uns joves Metallica –alguns dels bootlegs més celebrats dels seus primers anys es van gravar a l'Stone-.
Abans havia estat breument la segona seu del Matrix, sala de concerts impulsada per l'entorn de Jefferson Airplane que havia viscut els seus millors dies durant la seva primera etapa a Fillmore Street –el local de Broadway només va durar tres mesos, de setembre a novembre de 1973, acollint actuacions de Bob Marley i els New York Dolls, entre d'altres-.
Com es pot apreciar a la fotografia, avui la seva icònica façana negra està pintada de blanc i a l'interior del local s'hi porten a terme actuacions d'una altra mena.
San Francisco, Califòrnia, agost de 2024.
dimarts, 20 d’agost del 2024
Amoeba Music a Haight-Ashbury
La botiga d'Amoeba Music al barri de Haight-Ashbury, a San Francisco –té dos locals més com aquest a Berkeley i a Los Angeles-. The World's Largest Independent Record Store, tal com s'anuncia a la seva pàgina web, i crec que la imatge parla per ella mateixa. Tot allò que no trobis a Spotify, és molt possible que ells ho tinguin exposat i bé de preu.
City Lights
"They danced down the streets like dingledodies, and I shambled after as I've bee doing all my life after people who interest me, because the only people for me are the mad ones, the ones who are mad to live, mad to talk, mad to be saved, desirous of everything at the same time, the ones who never yawn or say a commonplace thing, but burn, burn, burn like fabulous yellow roman candles exploding like spiders across the stars and in the middle you see the blue centerlight pop and everybody goes 'Awww!'. What did they call those people in Goethe's Germany?".