Difunta Calva

Cacofonies, dissonàncies, ritmes que s'arrosseguen, atmosferes opressives, veus corals d'ultratomba i bandes sonores de pel·lícules de terror en procés de descomposició. I quatre peces que fan petita l'etiqueta post-punk i connecten la Madrid més subterrània amb la Nova York de la No Wave i la Sheffield de Cabaret Voltaire. Difunta Calva és un trio de veu, guitarra i bateria que no coneix ni necessita límits. Poden escoltar el seu ep de debut homònim (2016) a Bandcamp.

De turistes, guiris i vacances

Comença avui el mes d'agost i amb ell la temporada vacacional per excel·lència al nostre país i bona part dels que l'envolten. Comença també aquell període de quatre setmanes en què tot o gairebé tot funciona a mig gas i la vida sembla entrar en un punt mort, fins i tot per als que no es poden permetre el luxe de fer vacances i han de mantenir ritmes i rutines com si comencés qualsevol altre mes de l'any. I és clar, comença també el mes en què molts barcelonins de cap a peus deixen de queixar-se de les maldats del turisme perquè ells mateixos esdevenen turistes en qualsevol altre racó de món, ja sigui un páis remot, una capital europea o un d'aquells pobles de la Costa Brava que aquests dies veuen multiplicada la seva població. El mes en què molts barcelonins -i per extensió catalans- faran a l'estranger -o en algun poblet pirinenc que es troba pràcticament desert durant la resta de l'any- allò que tant els molesta que els foranis facin a casa seva. Que no és res més que gaudir de la destinació escollida i ofendre de forma involuntària alguns autòctons amb la pell massa fina. Sigui com sigui, passin vostès unes bones vacances si és que en fan. I vagin on vagin, si és que marxen, recordin que ara seran vostès els guiris i sobretot pensin en totes aquelles coses que tant els molesten quan es produeixen a prop dels seus respectius domicilis.

Varsity

Una d'aquelles bandes sobre la qual podria començar a escriure desenes i desenes de tòpics en positiu. I tots serien certs. Perquè Varsity sonen frescos, enèrgics, contagiosos i vitals. I perquè la seva visió del pop enllaça amb una pila de registres dels que a aquestes alçades despatxem amb qualificatius com clàssic -els girl groups, el C-86, el twee pop...-, però a la vegada aporta aquella capa de pintura que fa de tot plegat quelcom nou de trinca sense necessitat d'inventar-se la sopa d'all. Vénen de Chicago i es dediquen a enregistrar singles -sí, un tema per cara- que van penjant a la xarxa. L'últim conté dues llaminadures titulades "Smash" i "Still Apart", i sona a glòria. La resta no es queden enrere. Els trobaran tots a Bandcamp.

Captains

No en tenia prou Fee Reega amb haver-se consolidat com una de les veus més eclèctiques del folk en fase avançada d'aquesta banda dels Pirineus. Ara es despenja amb un nou projecte que promet sorpreses d'allò més agradables. Captains, una aventura on la cantant alemanya establerta a Astúries suma esforços amb el productor i guitarrista David Baldo, el bateria Oskar SD i el baixista Aaron Dall. Amb Madrid com a centre d'operacions, han enregistrat part de la seva primera maqueta en diversos estudis de la capital espanyola i als Circo Perrotti de Gijón -el mateix Jorge Explosión els acompanya a la guitarra en algun dels temes-. El resultat és un combinat de rock avantguardista i poesia post-industrial que tant remet a Jansky com a Lydia Lunch. Escoltin-los a Bandcamp i al·lucinin.

Metronomy - "Summer 08" (2016)

Al nou disc de Metronomy hi ressonen Talking Heads, la No Wave, el pop electrònic dels 80, els últims Daft Punk i LCD Soundsystem. "Summer 08" (2016), es titula l'àlbum en qüestió. Encertat títol per a un dels grans treballs de la banda britànica i un dels plàstics més frescos que podrem escoltar aquest estiu. I el videoclip de "Night Owl" és addictiu.

Shikobi

Hi va haver un temps en què el rock alternatiu sonava més o menys així. Un temps en què el terme alternatiu no era una etiqueta més per a catalogar desenes de milers d'arxius en plataformes d'streaming o descàrrega, sinó una condició que implicava assumir riscos i navegar per vies alienes a les de les tendències dominants. Un temps en què bandes com Jane's Addiction, Fishbone, Faith No More, Red Hot Chili Peppers o fins i tot Rage Against The Machine podien formar part d'una mateixa escena sense tenir res més en comú que les ganes d'obrir noves vies d'expressió a partir de la fusió d'estils com el funk, el soul, el punk, el hard rock o el hip-hop.

Shikobi remeten a tot allò. Perquè el seu so recorda d'alguna manera al de totes aquelles bandes, i sobretot perquè també parteixen de l'amplitud de mires a l'hora de buscar la seva pròpia veu a partir de múltiples influències. Format a Austràlia pels germans Aaron i Luke Hession i establert actualment a Los Angeles, el quartet ha consolidat una important base de seguidors que s'ha traduït en multitudinàries actuacions al circuit de clubs del sud de Califòrnia. Ara presenten el seu ep de debut, un "Pull the Trigger" on destaca el que ja es considera com l'himne oficial del grup i la seva parròquia, el potent "Here We Go Again". Escoltin-lo a Soundcloud.

Trickster Guru

Enterrant la tragèdia.

La de Trickster Guru és una història farcida de drama i esperit de superació. Una història marcada pel que va esdevenir poc menys que una tragèdia, però sobretot per la manera com Christopher Caplan -compositor, multiinstrumentista i productor amb base d'operacions a Los Angeles- s'hi ha sobreposat a través de la música. Va ser el propi Caplan qui va fundar Trickster Guru l'any 2013 amb la idea de fusionar el rock visceral d'uns Doors o un Jeff Buckley amb les textures electròniques d'uns Skrillex i embolcallar-ho amb aquella aurèola psicodèlica tan pròpia del sud de Califòrnia.

La maquinària va començar a rodar amb forma de duet de garatge i arribant a enregistrar un primer ep que va veure la llum sota el títol de "Black and White" (2014). Va ser aleshores quan un viatge en cotxe pel desert es va traduir en un accident gairebé fatal que va trencar el duet i va remoure l'interior de Caplan com res ho havia fet mai abans. Fruit de l'experiència va sorgir "Feel the Spirit", el dinàmic exercici de rock psicodèlic que enceta el seu nou ep, un "Problem Child" (2016) que acaba de veure la llum i que ha obert a Trickster Guru les portes tant d'algunes de les sales més reconegudes de la ciutat com de diversos mitjans de comunicació autòctons que l'han aplaudit de forma unànime.

"Aquest nou ep és una manera de sentir-me en pau amb el meu passat, tant a un nivell artístic com emocional i espiritual", revela el propi Caplan. Com a mostra més evident, el videoclip de la peça titular, tot un exercici de surrealisme farcit de paisatges extrems i tonalitats fosques al més pur estil de David Lynch. Intensitat visual per a refermar el poder curatiu del rock'n'roll.


Més informació:
Trickster Guru / Soundcloud