Peggy Sue Gerron (1940-2018)

PEGGY SUE GERRON
(1940-2018)

La imatge de Buddy Holly interpretant "Peggy Sue" en directe a l'Ed Sullivan Show és sens dubte una de les més icòniques dels primers anys del rock'n'roll. El rocker texà avançant per l'esquerra bona part dels seus contemporanis, i una cançó que va influir a incomptables generacions d'artistes. Ens deixava ahir qui n'havia estat la principal inspiració. Peggy Sue Gerron, aleshores parella del bateria dels Crickets, Jerry Allison, testimoni d'excepció d'una de les trajectòries més meteòriques del seu temps i il·lustre veïna de Lubbock fins al moment de la seva mort.

Un any sense Tom Petty

Tom Petty (1950-2017).

No han estat pocs els actes d'homenatge a Tom Petty que de forma organitzada o espontània han tingut lloc a Barcelona durant els darrers dotze mesos. Ara mateix em vénen al cap les cites que Little Steven i Willie Nile van fer al rocker de Florida durant les seves últimes actuacions a la Ciutat Comtal, però sobretot l'emotiu concert a múltiples bandes on una àmplia representació de l'escena autòctona va mostrar els seus més sentits respectes a l'autor de "Free Fallin'", "American Girl", "Refugee" o "The Last DJ". Mostres inequívoques de l'abast i la transversalitat d'una de les trajectòries més canòniques del rock nord-americà de les passades quatre dècades, però també amargs recordatoris d'una pèrdua irreparable i del fet que Petty mai va arribar a trepitjar els nostres escenaris. Avui fa un any que ens va deixar, i coincidint amb aquesta commemoració la gent de Reprise acaba de posar al mercat "An American Treasure", una luxosa caixa farcida de rareses on no hi falten gravacions en directe, demos, preses alternatives i títols descartats que cobreixen la totalitat de la seva trajectòria. Que la cosa servirà per exprémer una mica més la gallina dels ous d'or és tan cert com que el seu contingut no té cap mena de desperdici.

Setena edició de la FIREPEMU

El Teatre Auditori de Llinars del Vallès acollirà aquest cap de setmana la setena edició de la FIREPEMU (Fira de Recursos Pedagògics Musicals), una plataforma que vol posar de manifest el potencial de la música com a eina educativa i pedagògica. Un punt de trobada per a professionals dels àmbits docent i cultural, i un entorn obert al debat, la reflexió i l'intercanvi de coneixement. La FIREPEMU és una iniciativa de Brubaker. Més informació al seu web.

Roger Mas a El 9 Nou

De vegades una cançó val per mil discursos. Per exemple "Jordi", una peça tradicional anglesa que Roger Mas ha adaptat al català i inclòs al seu darrer disc, "Parnàs" (2018). Dissabte passat el va presentar al teatre El Patronat de la Garriga. Avui ho expliquem a El 9 Nou (edició Vallès Oriental).

1 d'octubre, un any

Avui fa un any d'allò que segons el govern de l'Estat (el d'aleshores i el d'ara) mai va passar però va ser culpa dels independentistes. També fa un any que aquest mateix Estat va refermar de la forma més brutal possible que la gent com jo no té cabuda al seu projecte.

Otis Rush (1934-2018)

OTIS RUSH

(1934-2018)

Si fa cosa d'un mes perdíem una icona del blues de Louisiana com era i segueix essent Lazy Lester, ahir era un dels últims supervivents de l'era daurada del blues de Chicago qui ens deia adéu després d'una trajectòria monumental si bé sovint eclipsada per les dels seus més il·lustres contemporanis. D'Otis Rush s'ha dit que va ser el pont entre les primeres generacions de bluesmen de la Windy City i tota la nissaga d'avantatjats alumnes encapçalats durant la dècada dels 60 per Paul Butterfield i Mike Bloomfield. Queden per al record talls com "I Can't Quit You Baby" o "Double Trouble", estàndards de ple dret i motius de pes perquè el blues estigui de dol tal dia com avui.

Roger Mas - "Jordi"

Roger Mas.

"Jordi" és una cançó tradicional anglesa que Roger Mas ha adaptat al català. La història centenària d'un home condemnat de forma injusta que, cantada ara i aquí, invoca la situació igualment injusta en què es troben els presos polítics catalans. Ahir vaig tenir ocasió de veure el solsonenc en directe al teatre El Patronat de la Garriga. Una actuació centrada en els poemes musicats que conformen el seu darrer disc, "Parnàs" (2018). I l'enèsima reinvenció d'un cantautor per a qui aquesta etiqueta es va fer petita molt temps enrere. Teclats, contrabaix, instruments tradicionals del subcontinent indi i tot un viatge sonor de la Mediterrània a l'Orient Mitjà a cavall de registres com el folk, el rock o el jazz. Si en aquest país que diem voler construir tinguéssim un mínim de vergonya, seria aquest home i no pas els txarangos de torn qui actuaria en determinades dates assenyalades.